L’asceta i la mantega
01 abr 2012 Feu un comentari
in Índia Etiquetes: 1001 Nits, Asceta, Índia, Mantega
Aquest conte que procedeix de Les 1001 nits planteja l’etern dilema entre “fer volar coloms” o “tocar de peus de terra”. Amb quin us quedeu vosaltres?
“
En una ciutat molt llunyana, que potser ni tan sols coneixeu, hi havia un asceta que vivia gràcies a la caritat d’un noble. No és que tingués grans luxes, no, els ascetes ja ho tenen això que viuen dedicats a la meditació. Cada dia rebia dos rosegons de pa, una mica de mantega i de mel.
Però no se sentia molt desafortunat perquè en aquella època poca gent tenia mantega i es comprava molt cara. Prudent i estalviador, la guardava en un tupí que tenia penjat sostre de la seva cabana.
Una nit que se sentia molt sol va començar a fer cabòries. Quan el tupí sigui ple, vendré la mantega i com que me la pagaran molt bé, podré comprar una ovella i un marrà. De ben segur que amb el temps criaran i acabaré tenint un ramat. Llavors me’l vendré per adquirir un terreny on faré construir una mansió amb un gran jardí. Per tenir-ne cura, necessitaré un bon servei. Un senyor com aquest necessitarà un armari nou amb vestits de valor. Quan ho sàpiga el rei, no s’ho pensarà dos cops i em casarà amb la seva filla preferida. Farem un gran convit sense estalviar despeses: un gran banquet, músics, saltimbanquis… La meva esposa serà tan feliç vivint amb un home tan ric que m’honorarà amb un fill al cap de nou mesos. De tal pare no podrà sortir un fill menys valuós, serà un savi que dominarà totes les àrees de la ciència i pobre d’ell que no m’obeeixi”
Mentre pensava això, de forma instintiva, va aixecar el bastó per amenaçar-lo i , de forma accidental va donar un cop al tupí, que es va esmicolar.
- Alça, tota mantega per sobre meu- va exclamar.
- Per això, majestat, l’home no s’ha de deixar dur per la fantasia, sinó trepitjar amb els peus a terra.
I si voleu llegir aquest i altres contes de l’Índia:
Quina és la major glòria, l’assoliment més important que un home pot fer a la vida?
09 mai 2011 2 comentaris
in Índia, Xina Etiquetes: Índia, Bodhidharma, Budisme chán, Coneixement, Germans, Pare, Shaolin, Wu-ti, Xina, Zen
Al sud de l’Índia, vivia fa molt de temps un rei que tenia tres fills. Una vegada, volent comprovar el grau de saviesa de cada un, els interpel·la de la següent manera:
-Digueu-me fills meus: Quina és la major glòria, l’assoliment més important que un home pot fer a la vida?.
El germà gran va dir:
-Estimat pare, al meu parer, la major glòria que pot fer un home és sotmetre als seus veïns, afegir els seus estats al seu i governar com a sobirà absolut del seu nombrós poble, i així ésser estimat i respectat pels seus súbdits.
El segon va dir:
-Per a mi, no hi ha glòria més gran que viatjar a través de tota la terra, conèixer els més recòndits llocs, i que no hi hagi país al món que resulti estrany o desconegut.
El tercer, tot just un nen de vuit anys, va dir el següent:
-Estimat pare, hi ha una glòria que és difícil i grandiosa com cap altra al món. Una glòria que pocs intenten i encara menys aconsegueixen: conèixer-se a si mateix.
Aquest fill petit del rei, renunciant a la cort i les seves riqueses, es va fer monjo, i amb el temps va introduir el budisme genuí, “I Shin donin Shin” (de la meva ànima a la teva ànima), més enllà de les lletres i de les paraules , a la Xina.
El nom d’aquest petit príncep era Bodhidarma i fou el primer patriarca del Budisme Zen.
El Zen (paraula japonesa provinent de la xinesa chán) va ser introduït a Xina per Bodhidharma, mestre que representava la vint-i-vuitena generació de deixebles del Buda. Xina estava dividida en aquesta època en estats rivals. El desordre regnava per tot arreu a causa de la crisi que produïa la lluita pel poder. El país es trobava sotmès als tirans i ensagnat per les rebelions.
La dinastia dels Liang regnava sobre un dels estats de l’antiga Xina. L’emperador Wu-Ti, cap d’aquesta dinastia, budista ardent, va sentir parlar de Bodhidharma i el va rebre al seu palau. A la pregunta de Wu-Ti: “Quin és el principi fonamental del Budisme?” Bodhidharma respongué: “Un buit immens. Un cel clar. Un cel on no es distingeixen els il·luminats dels ignorants. El món mateix tal com és”.
Wu-Ti, malgrat era un budista fervent, no va comprendre el missatge de Bodhidharma i aquest últim va saber que l’hora de difondre el Zen a la Xina encara no havia arribat, per la qual cosa va creuar el riu Yang-Tse i es va retirar a les muntanyes septentrionals, al temple Shaolin.
Caminant sobre les aigües (Índia)
11 abr 2011 Feu un comentari
in Índia Etiquetes: aigües, ascetisme, Índia, barquer, ioga, meditació, santó
Un santó estava meditant a la vora d’un riu quan un altre santó va voler impressionar-lo amb els fantàstics poders que havia adquirit gràcies a les pràctiques ascètiques. Per això, aquest segon santó es va dirigir on hi havia el primer caminant sobre les aigües.
Quan va arribar al lloc on estava el primer santó meditant en silenci, li va dir:
- Has vist el que acabo de fer?
- Sí, és clar, he vist que has creuat el riu caminant sobre les aigües. On has après a fer-ho ?
- He estat practicant el ioga i fent penitència al llarg de 12 anys en els contraforts de l’Himàlaia. Usava una sola cama per sostenir-me, i dejunava sis dies a la setmana. D’aquesta manera vaig adquirir aquest poder.
- De debò ? – va dir el primer santó-. I per què t’has pres tantes molèsties ? Per un mòdic preu, el barquer que tenim et travessarà el riu sempre que vulguis…
