L’esmolet d’Id Kah
Aquest home, des de la seva infantesa, s’asseu al costat de la mesquita d’Id Kah esmolant ganivets, dagues, espases o estranys estris de cuina. El seu rostre es fa tan familiar com els racons de cadascun dels carrerons o com les cinc “crides” diàries a l’oració.
Davant la mirada curiosa del viatger, intueix un somriure i fixa la seva ànima en assolir la perfecció i la bellesa en la metòdica tasca.
En aquell moment, comencen a sortir, en petits grups, els fidels; alguns marxen pausadament entre els carrerons ombrívols dels voltants, d’altres s’acosten a ell per a fer alguna compra o mirar la mercaderia, els darrers s’aturen a la porta de la mesquita i gaudeixen en passar l’estona mentre parlen de la vida.
Ens arriba un reconegut flaire, una parada de menjar plena de kebabs i samsas (pans farcits de carn de xai), i més enllà s’intueix el fum d’una cuina on preparen dapanji, un pollastre sencer esquarterat i fregit acompanyat de tomàquet, pebre picant, all, patates i verdures… els petits grups comencen a desfer-se.
