Llavors va començar el problema per a ambdós. Per què? Doncs perquè quan el búfal acudia a visitar el iac als seus estatges, se sentia marejat, cansat i, en suma, patint el desagradable mal de muntanya; i quan el iac anava a visitar el búfal a les seves terres es notava alacaigut, víctima d’una insuportable calor i d’un aire irrespirable. El búfal i el iac es queixaven. Els unien estrets llaços d’amistat, però cada vegada que un visitava l’altre en veritat que la cosa es complicava. Estava en joc, fins i tot, la salut d’ambdós.
– Però jo, germà iac, no vull deixar de veure’t -va dir tristament el búfal.
– Amic búfal, tampoc jo voldria mai deixar de veure’t.
Què fer? Com resoldre el problema? El búfal i el iac van consultar un ermità. Estaven molt apesarats. L’ermità era un home de ment clara. Va escoltar amb paciència els animals. Fins i tot va veure alguna llàgrima en els ulls del búfal. I digué:
– No us preocupeu, amics meus. L’important és sempre trobar el punt d’equilibri.
– El punt d’equilibri? -van preguntar estranyats tots dos alhora.
– Així és -va dir l’ermità-. Per què creieu que m’he dedicat a la meditació i a les privacions durant tants anys? Per trobar el punt d’equilibri.
– En què ens pot ajudar això? -va preguntar el iac.
– Com soluciona això el nostre problema? -va preguntar el búfal.
– En el punt d’equilibri sempre està la resposta. Us diré el que heu de fer. Cerqueu conjuntament el terreny del mig en el qual pugueu reunir-vos, cedint cadascun una mica, però sense exagerar. Que el iac baixi fins on li sigui possible sense perjudicar-se i que el búfal pugi fins on pugui sense danyar-se. En aquesta franja de terra us trobareu.
El búfal i el iac van trobar la solució gràcies al bon consell del savi ermità. Han fixat el seu lloc de trobada i han descobert dues coses molt importants: el valor de l’amistat i la doctrina de l’equilibri.
abr. 05, 2011 @ 22:07:56
Aquest és el meu conte preferit i el que em fa reflexionar molts cops sobre situacions de la vida.
Gràcies!!!!!
abr. 06, 2011 @ 05:43:45
Gràcies a tu Lluis,
T’entenc molt bé… per mi… El primer cop, ja fa uns mesos, potser uns anys, que vaig llegir les paraules de l’ermità quan diu: “En el punt d’equilibri sempre està la resposta” va ésser com un sotrac…
Cert – em vaig dir, si és ben senzill… ufff… com ho vaig veure de clar gràcies a la història del búfal i el iac !!! és la màgia dels contes…
I de tant en tant m’agrada tornar a recordar aquests mots per adonar-me de quan necessito aquest punt d’equilibri per saber-me feliç…
abr. 06, 2011 @ 10:09:12
un conte molt bonic!!