El nadó camell (Kazakhstan)

Un petit nadó camell caminava embadalit, allunyant-se de la seva manada en la immensa estepa. Se sentia content i amb la panxa plena i vagabundejava sota el sol, cridant alegrement “Krkhmmmmmmms !!!, Krrrhh !!!”

Tan aviat com es va posar el sol, el nadó camell va veure que estava sol i va començar a sentir-se famolenc i espantat. Els llops udolaven a la llunyania, “Auuuuuuuuuuuuu !!!” i el petit camell escoltava aterrit.

Llavors, va córrer en la foscor tot el que va poder. Encara que les seves llàgrimes queien sense parar sobre la terra, la por a que els llops el sentissin i el devoressin li impedia cridar. No obstant això, els astuts llops van captar de seguida l’olor del petit camell en el vent i es van udolar els uns als altres molt alt:

“Caaaaarn-teeendraaaaaa !!! Un nadó camell !!!”

Durant tota la nit, sobre les seves febles i petites potes, el camell va fugir dels llops. Li va semblar sens dubte la nit més llarga i terrible de tota la seva vida.  Però finalment va arribar el dia, el sol va sortir de nou i els llops van tornar capcots i derrotats al seu cau.

Va ser llavors quan el plor del petit camell va arribar a les iurtes properes i dos kazakhs van córrer cap a ell a corre-cuita. La seva felicitat era tal, que el petit va córrer cap a un d’ells i després, va saltar als braços de l’altre.

“Aquest és el meu bebè camell”, va dir el primer home.

“No, és meu. Has vist com a vingut corrent cap a la meva”, va cridar el segon.

Els dos homes van discutir sobre el nadó camell i finalment, van decidir demanar consell a l’akzakal (“barba blanca”), la saviesa del qual era reconeguda arreu de l’aul (“vila fortificada”)

Edige, aquest era el nom del vell savi, va escoltar les seves queixes i va sentenciar:

“Porteu-me els vostres camells”.

Quan els dos kazakhs van venir amb els seus camells, Edige es va amagar darrere d’una pila de llenya i va començar a udolar com un llop, “Auuuuuuuu!”. Els camells van aixecar els seus caps i el petit camell va començar a gemegar. Al so de la seva veu, una mare camell es va avançar a la manada i va començar a llepar-lo per tot el cos.

Mentrestant, els altres camells no es van moure. El petit camell es va acostar i va començar a mamar la llet de la mare.

Edige va cridar al kazakh al qual pertanyia la mare camell i va dir, “El nadó camell pertany a la seva mare i és teu perquè la mare et pertany. Ara porta als teus camells a casa.”

El kazakh es va allunyar amb els seus camells. El nadó camell sentint-se ple, va córrer afectuosament al costat de la seva mare.

“Ets un mal mestre”, li va dir Edige a l’altre kazakh. “De qui hauria mamat la seva llet el nadó camell si t’ho haguessis emportat? Vés a casa i recorda sempre que la cobdícia és l’arrel de tots els dimonis”

Aquest conte l’he trobat (i posteriorment traduït al català) en el fantàstic bloc Kazajstán Blues que al mateix temps ho ha traduït i adaptat del conte “El nadó camell”  del llibre “Stories of the Steppes”.