Per què els corbs són negres?

Una vegada, el Sol, mentre feia la seva ronda diària, va veure una princesa i es va enamorar d’ella. Sempre que podia escapolir-se dels cels, prenia forma humana i visitava a la princesa i s’estava amb ella una estona. La princesa també es va encapritxar amb ell, i esperava amb ànsies les seves visites.

Un dia el Sol va decidir enviar-li un robí del color de la sang com una mostra del seu amor. Va posar la gemma en una bossa de seda, va cridar un corb que passava i li va encomanar que li lliurés la joia a la seva estimada. Els corbs tenien les plomes blanques com la llet en aquella època, i era considerat un bon auspici que un corb s’acostés a una persona. Així que el Sol estava complagut d’haver trobat un corb per lliurar la joia.

Mentre el corb volava pels cels amb la bosseta de seda al bec, va ser atret per un irresistible aroma de menjar. En mirar cap avall, va veure que estava tenint lloc un gran banquet de noces i immediatament es va distreure de la seva missió. El menjar era una de les coses que mai havia pogut resistir. Així que va aterrar en un arbre proper, va penjar la petita bossa de seda d’una branca, i va anar a veure si trobava alguna cosa per menjar.

Mentre el corb estava gaudint, un mercader que passava va veure la bosseta penjant de la branca i la va fer caure a terra amb un pal. Quan va obrir la bossa i va veure el seu contingut, gairebé es va desmaiar de felicitat. Ràpidament va guardar la joia a la butxaca i va omplir la bossa amb una mica de bosta seca que hi havia per allà. Després va tornar a penjar amb molta cura el paquet de la mateixa branca.

Va passar tot tan ràpid, que el corb es va perdre tota l’acció. Després d’haver-se omplert de menjar, va volar de tornada a l’arbre, va prendre la bossa de seda, i se la va endur a la persona a qui estava dirigida. La princesa estava al jardí.

Quan el corb li va donar el paquet, la princesa la va prendre amb impaciència, ja que sabia que l’hi enviava el Sol. Però quan va veure el seu contingut, es va fer enrere per l’espant i va trontollar per l’enuig. Creient que era la manera del Sol de dir-li que ja no l’estimava, va llançar la bossa i va córrer a palau, del qual mai més va tornar a sortir.

Quan el Sol es va assabentar dels fets, es va posar furiós. Tan terrible va ser el seu enuig, que quan va posar la seva mirada ardent sobre el corb, es van cremar les seves plomes fins a quedar com el carbó. Des de llavors les plomes dels corbs sempre han estat negres.

La història continua relatant que el robí no va romandre en poder de l’home que el va robar. Se li va caure de la butxaca i va rodar fins a un forat molt profund. Els homes han intentat trobar-lo des de llavors. Moltes pedres precioses han estat trobades en el procés, fent de Myanmar una de les més riques fonts de robins i safirs. Però el robí que el Sol va enviar a la Princesa encara no ha estat trobat…

Aquest conte ha estat trobat a la fantàstica web de Seda , revista de estudios asiáticos, que l’havia traduït al castellà. Les pintures són obra de Zay Yar Aye,  jove artista birmà.

2 comentaris (+add yours?)

  1. Roser
    abr 22, 2012 @ 12:17:21

    Preciós aquest conte. Cercant informacions dels robís m’he trobat aquest racó d’Àsia. Viatgera com sóc, i enamorada del sudest asiàtic …. un racó especialment bonic i emocio0nant per a mí.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: