Premis Liebster… Moltes gràcies !!!

Ja fa uns dies que per primer cop aquest bloc va ésser guardonat amb un premi, i a més, dos cops…  i l’alegria ha estat triple ja que ha estat un guardó rebut per part de dos dels blocs més destacats i interessants del món dels viatges: Més Enllà, blog de viajes i El Último Bazar 3, el retorno del Iconoclasta. El premi Liebster és una iniciativa que consisteix a premiar de forma simbòlica cinc blogs, reconeixent així el seu esforç i treball en aquest món. No puc més que donar les gràcies a aquest bons amics que han considerat Viatge a l’Orient com a mereixedor del mateix, m’ha fet molta il·lusió  !!!

La dinàmica es força senzilla, i us deixo les normes a seguir en cas que rebeu un d’aquests premis:

1. Copiar i enganxar el premi al bloc, i enllaçar al blocaire que t’ho va atorgar.
2. Nominar als teus 5 blocs favorits (han de tenir menys de 200 seguidors) i deixar un comentari en els seus blocs per fer-los saber que van rebre el guardó.
3. Esperar que aquests blocaires passin el guardó a altres 5 blogs.

Bé, dit aixó,  resta el més difícil, la meva elecció, ja que no és fàcil triar cinc blocs d’entre tots els que segueixo i més quant són molts els  que s’ho mereixen. Però com només puc escollir cinc, em guiaré pels sentiments i premiaré a cinc blocs que sempre (i dic sempre)  m’encanten i m’alegren el dia:

Pels camins del món, de Núria Borràs. Fantàstic…  Us deixo amb un exemple, un petit fragment d’un dels seus relats: ” Cau el cel taronja sobre els carrers de Tezpur, amples i animats a les darreries de la tarda, just quan m’acabo d’orientar. Un cop de gent amb pas decidit ve cap a mi, m’atansa i em desborda i la seva inèrcia m’arrossega cap al sud, en direcció al riu. Em deixo emportar: després de quatre inacabables dies de viatge per arribar fins aquí, vull sentir de nou en la meva pell la sensació de la descoberta, d’allò no programat, aquella tremolor que em recorre per dins i que em fa sentir viva…”. Estic segur que la Núria tindrà el detall de compartir aquest guardó amb Més Enllà.

Bitllet de tornada de la Txell Guitart.  Perquè em permet com ella diria “gaudir dels somnis”. Un bon exemple és: “Tan bon punt van obrir la cafeteria, vaig prendre’m un te ben calent per intentar retornar-me, però no era fàcil. A l’Observation Deck, un rànger feia una xerrada sobre la ciutat de Wrangell i el seu passat rus i britànic. A fora plovia i hi havia una boira que no deixava veure res. Tornàvem a navegar per aigües misterioses. Era com si Alaska ens intentés desorientar en aquest sud-est format per illes i estrets passatges entre muntanyes nevades i glaceres que anaven a morir a la mar. Només ens aturàvem un quart d’hora a Wrangell, però vam decidir baixar i fer-hi una volta…”

Miniguies Coneguem de la Nàdia Ayasreh i en Jordi Castellanos, una mirada lliure i oberta a llocs desconeguts (i “mediaticament” maltractats). Us deixo amb una petita mostra en aquest fragment: “”És una delícia menjar al Kurdistan iraquià, a més es paguen uns preu ridículs. Es podria dir que la cuina kurda te influències turques, perses i àrabs. Pels carreres hi ha infinitat de döner kebab, senzills restaurants de pinxos a la brasa, pizzeries o elegants i exquisits restaurants o pots degustar des d’una típica recepta kurda a un hummus, pizzes, deliciosos entrants i amanides (però compte amb això últim), tot sempre acompanyat d’un deliciós pa finíssim…”

Roda el món i torna al Born de la Jana.  Breus i delicioses  històries que creen adicció com aquesta: “David Cerny és un dels artistes txecs més provocadors del moment. Va donar-se a conèixer pintant un tanc de color rosa després de la caiguda del comunisme, fet pel qual va ser detingut. Actualment, s’exposen diverses obres seves a Praga com les estàtues gegants d’uns nadons pujant la Torre de Televisió. Però una de les més curioses la trobem davant del Museu Kafka. Es tracta d’una font amb una mica d’aigua que té la forma de la República Txeca, a dins hi ha les estàtues de dos homes nus que hi pixen mentre mouen els malucs. Una burla? Un insult? De ben segur que no deixa indiferent a ningú.Però sabeu per què es va arribar a construir aquesta escultura? aquest projecte es va fer realitat després que el director del Teatre Nacional de Praga rebutgés la proposta de Cerny: un Tità masturbant-se assegut a la cúpula del Teatre, de tan en tan havia de sortir aigua del seu penis. El director del Teatre s’hi va negar, segons Cerny va ser un covard. Finalment es va fer l’estàtua dels dos homes pixant…”

I com no podia ésser d’una altra manera, El Último Bazar, que resto delerosament a l’espera de noves aventures i relats… qui sap si a la Xina… o potser més lluny encara…, també us convido a un petit extracte: “Hace dos anyos yo defini este lugar como el mas impresionante del mundo. Y eso que en aquella ocasion la niebla solo me dejo ver algo menos de la mitad del parque. Al regresar, creo que puedo ratificarme en mi valoracion, aunque quizas parezca exagerada a muchos.
Objetivamente se podria describir el paraje como una enorme agrupacion de pilares y columnas de cuarcita de mas de 400 metros de altura (imaginaros el edificio mas alto de Hong Kong) compitiendo entre ellas por sobresalir entre las demas…”

2 comentaris (+add yours?)

  1. www.mesenlla.com
    mai 08, 2012 @ 08:46:27

    Moltíssimes gràcies per la menció. Ets un crack!!
    Una abraçada!!

    Respon

  2. contesillegendes
    mai 08, 2012 @ 13:53:04

    Home, aquí els cracks sou vosaltres… què faria sense els vostres relats i fotos…? és un reconeixement merescudisim !!!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: