El rei i la dona virtuosa

S’explica que un rei va sortir disfressat per observar què era el que feien els seus súbdits. Va arribar a una gran alqueria i va entrar en ella. Tenia molta set i es va aturar davant la porta d’una de les cases i va demanar aigua. Una dona bella va sortir amb un gerro i li va lliurar. El rei va beure. En mirar a la dona va quedar-se enamorat d’ella i va voler anar se’n al llit de palau amb ella.

La dona, que tot just havia reconegut al rei, li va fer entrar a casa i el va fer seure en una cadira del saló. Li va donar un llibre i amb veu dolça li va dir:

-Mira aquest llibre mentre jo preparo les meves coses. Torno de seguida.

El rei es va asseure a llegir-lo; contenia amonestacions contra l’adulteri i descrivia els càstigs amb què Déu castigaria a qui ho cometessin. Al rei se li va posar la pell de gallina, es va penedir per les seves intencions, va cridar a la dona, li va tornar el llibre i se’n va anar. El marit de la dona estava absent, ja que es trobava treballant en els camps. Quan va tornar, ella li va explicar que havia passat. L’home es va quedar perplex i va dir:

-Tinc el presentiment i la por que el desig del rei ha caigut sobre teu- i des d’aquell moment no es va atrevir a tenir més relacions amb la seva dona.

Així va transcórrer un temps. La dona va explicar als seus parents el que li passava amb el seu marit i aquests van decidir posar-ho en coneixement del rei. Quan es trobaven davant aquest, li van dir:

– Déu concedeixi poder al rei! Aquest home ha pres en arrendament una terra nostra per cultivar-la. Així ho ha fet durant un cert temps, però després l’ha deixat sense tallar, però tampoc la torna perquè nosaltres puguem arrendar a qui la treballi, tot i que ell no la conrea. La terra, així, es fa malbé i nosaltres temem que es descompongui per la falta de cura, la terra quan no es sembra, degenera.

– Quin és el motiu que t’impedeix sembrar el teu camp? – Va preguntar el rei.

– Déu concedeixi poder al rei! -Va contestar el marit-. He sabut que el lleó ha entrat a la meva terra, jo li tinc por i no m’atreveixo a acostar-me, ja sé que no tinc força per resistir el lleó.

El rei va comprendre del que es tractava i li va dir:

– Oh tu! El lleó mai ha trepitjat la teva terra, és una bona terra per ser sembrada: cultiva-la amb la benedicció de Déu, perquè sé que el lleó no li farà cap mal.

El rei va manar donar als esposos un magnífic regal i els va acomiadar..

Aquest conte forma part de les Mil i una nits, el clàssic de la literatura oriental, un recull de contes compilats de la tradició oral de l’Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d’altres cultures properes. I si voleu llegir altres contes de Persia podeu anar a…

Anuncis

El Pastor, el Tigre i la Guineu (Kirguizistan)

Un pastor va portar les seves ovelles en el camp a pasturar, i es va asseure sota un arbre per descansar. De sobte, un tigre va sortir dels boscos.

El pastor va prendre el seu bastó i el va aixecar. El tigre estava a punt de saltar a sobre de l’home quan va veure el bastó i es va espantar. Va pensar que era una arma de foc. Es van mirar l’un a l’altre, i cap dels dos es van atrevir a donar el primer pas.

En aquest moment, una guineu va arribar corrent. Ella va veure que el tigre i el pastor tenien por l’un de l’altre i va decidir canviar la situació al seu favor.

Va córrer fins el tigre i li va dir:

– “Amic tigre, no hi ha raó per tenir por d’un home, pots saltar a sobre d’ell, fer-lo caure i tenir un bon àpat ..”

– “Potser ets una astuta guineu,” va rondinar el tigre, “però no tens cervell. Mira’l bé, no veus  que té una arma. Si fa foc  serà el meu final. Fuig de mi amb els teus estúpids consells. ”

– “Bé, si aquest és el cas, no et preocupis aniré cap a ell i li demanaré que no et dispari. Què em donaràs si et salvo la vida ?”

– “Demana tot el que vulguis”, va respondre sense dubtar el tigre.

La guineu va córrer cap al pastor i li va dir:

– “Amic pastor, que fas aquí ? El tigre vol fer un dinar amb tu. Si vols el puc  convèncer de que no salti a sobre teu i se’t mengi. Què em donaràs si et salvo la vida ?”

I el pastor va prometre: “Demana tot el que vulguis”.

De nou, la guineu va anar tota de pressa cap el tigre i li va dir:

–  “Amic tigre,  tindràs una llarga vida. Acabo de convèncer al pastor per que no dispari la seva arma de foc. Dóna’t pressa i corre ara ! Et veuré més tard. Marxa o no facis enfadar a l’home, no sigui cas que dispari la seva arma i sigui la teva fi. ”

El tigre va girar cua i va donar un salt tan ràpid com va poder fugint cap el bosc.

Així, la guineu va tornar on era el pastor: – “Amic pastor, el tigre ha fugit, no has oblidat la teva promesa?”.

– “No,” va dir el pastor. “Diguem el que vols.”

– “Poca cosa, només un mos de la teva cama. Això serà suficient per a mi.”

El pastor va estendre la seva cama. Però a l’instant que la guineu estava a punt d’enfonsar les dents en la seva carn, el pastor va fer un xiscle ben fort, un terrible udol va sortir de la seva gola. I la guineu espantada va fer un salt cap a enrere.

– “Qui ha fet aquest soroll?”, va preguntar tota amoïnada la guineu.

– “Què et fa res?, va respondre el pastor. “Pren tranquil·lament la teva mossegada”.

– “Oh, no! no m’acostaré fins que em digui qui ha fet aquest soroll”, va dir la guineu cada cop més espantada.

– “Bé, en aquest cas t’ho diré”, va respondre el pastor. “L’any passat vam tenir un hivern molt dolent al poble. No teníem res per menjar. I llavors el meu gos d’atura va tenir dos cadells. Bé … Jo tenia tanta gana que me’ls vaig menjar. Ara les cries han crescut en el meu estómac. Suposo que ensumen la teva olor i volen arribar fins a tu, i el xiscle que has sentit són els seus lladrucs “.

La guineu va tenir encara més por, però no va voler mostrar-la i va respondre amb falsa dignitat:

– “Jo no tindria problemes per menjar-me els teus cadells, però ara no tinc temps, he de marxar corre’ns ja que m’espera el tigre per un assumpte urgent. Però quan torni ja ensenyaré una bona lliçó als teus cadells de gos d’atura i mai s’atreviran a atacar a una guineu”.

– “Molt bé, marxa i torna ràpid. Aquí t’estaré esperant”, va dir el pastor.

Dit i fet,  la guineu va marxar en direcció al bosc sense mirar enrere i feliç d’haver sortit amb vida.

Després de recuperar l’alè es va posar a buscar el tigre, mentre pensava: – “Potser tindré més sort amb ell”.

– “Bé, allà veig el tigre”, va dir-se  la guineu quan el va trobar. Es va dirigir ràpidament entre els arbres fins trobar-se de cara el tigre que la va observar seriosament.

– “Amic tigre, et vaig salvar la vida quan tenies por de l’arma de foc del pastor, i em vas una promesa. Ara cal mantenir-la!”, va dir la guineu.

– “Quina promesa?”, Va bramar el tigre. “Jo no sóc amic teu. Jo sóc el Xa d’aquests boscos. Com t’atreveixes a dir que jo estava espantat?”

I el tigre va aixecar la pota amenaçadorament. La guineu va fer un salt.

– “No hi ha gratitud en aquest món”, va dir-se la guineu i es va escapolir al seu cau. Des d’aquell dia, la guineu va ensenyar als seus fills que cal mantenir-se allunyats dels homes i dels tigres, ja que no són pas de fiar.

El “Xa”, nom que fa servir el tigre, vol dir rei de reis i era el títol honorífic dels emperadors o reis perses. Aquest nom es va estendre per tot l’imperi persa fins arribar a l’Àsia Central. Aquest conte prové del Kirguizistan i encara avui en dia es pot escoltar en els llargs dies d’hivern asseguts al terra de les iurtes.

I si vols llegir aquest i altres contes del Kirguizistan:

La filla del mercader (Afganistan)

Aquest conte l’he trobat a la web “Una mà de contes” de Televisió de Catalunya

I si voleu llegir aquest i altres contes de l’Afganistan

%d bloggers like this: