El Pastor, el Tigre i la Guineu (Kirguizistan)

Un pastor va portar les seves ovelles en el camp a pasturar, i es va asseure sota un arbre per descansar. De sobte, un tigre va sortir dels boscos.

El pastor va prendre el seu bastó i el va aixecar. El tigre estava a punt de saltar a sobre de l’home quan va veure el bastó i es va espantar. Va pensar que era una arma de foc. Es van mirar l’un a l’altre, i cap dels dos es van atrevir a donar el primer pas.

En aquest moment, una guineu va arribar corrent. Ella va veure que el tigre i el pastor tenien por l’un de l’altre i va decidir canviar la situació al seu favor.

Va córrer fins el tigre i li va dir:

– “Amic tigre, no hi ha raó per tenir por d’un home, pots saltar a sobre d’ell, fer-lo caure i tenir un bon àpat ..”

– “Potser ets una astuta guineu,” va rondinar el tigre, “però no tens cervell. Mira’l bé, no veus  que té una arma. Si fa foc  serà el meu final. Fuig de mi amb els teus estúpids consells. ”

– “Bé, si aquest és el cas, no et preocupis aniré cap a ell i li demanaré que no et dispari. Què em donaràs si et salvo la vida ?”

– “Demana tot el que vulguis”, va respondre sense dubtar el tigre.

La guineu va córrer cap al pastor i li va dir:

– “Amic pastor, que fas aquí ? El tigre vol fer un dinar amb tu. Si vols el puc  convèncer de que no salti a sobre teu i se’t mengi. Què em donaràs si et salvo la vida ?”

I el pastor va prometre: “Demana tot el que vulguis”.

De nou, la guineu va anar tota de pressa cap el tigre i li va dir:

–  “Amic tigre,  tindràs una llarga vida. Acabo de convèncer al pastor per que no dispari la seva arma de foc. Dóna’t pressa i corre ara ! Et veuré més tard. Marxa o no facis enfadar a l’home, no sigui cas que dispari la seva arma i sigui la teva fi. ”

El tigre va girar cua i va donar un salt tan ràpid com va poder fugint cap el bosc.

Així, la guineu va tornar on era el pastor: – “Amic pastor, el tigre ha fugit, no has oblidat la teva promesa?”.

– “No,” va dir el pastor. “Diguem el que vols.”

– “Poca cosa, només un mos de la teva cama. Això serà suficient per a mi.”

El pastor va estendre la seva cama. Però a l’instant que la guineu estava a punt d’enfonsar les dents en la seva carn, el pastor va fer un xiscle ben fort, un terrible udol va sortir de la seva gola. I la guineu espantada va fer un salt cap a enrere.

– “Qui ha fet aquest soroll?”, va preguntar tota amoïnada la guineu.

– “Què et fa res?, va respondre el pastor. “Pren tranquil·lament la teva mossegada”.

– “Oh, no! no m’acostaré fins que em digui qui ha fet aquest soroll”, va dir la guineu cada cop més espantada.

– “Bé, en aquest cas t’ho diré”, va respondre el pastor. “L’any passat vam tenir un hivern molt dolent al poble. No teníem res per menjar. I llavors el meu gos d’atura va tenir dos cadells. Bé … Jo tenia tanta gana que me’ls vaig menjar. Ara les cries han crescut en el meu estómac. Suposo que ensumen la teva olor i volen arribar fins a tu, i el xiscle que has sentit són els seus lladrucs “.

La guineu va tenir encara més por, però no va voler mostrar-la i va respondre amb falsa dignitat:

– “Jo no tindria problemes per menjar-me els teus cadells, però ara no tinc temps, he de marxar corre’ns ja que m’espera el tigre per un assumpte urgent. Però quan torni ja ensenyaré una bona lliçó als teus cadells de gos d’atura i mai s’atreviran a atacar a una guineu”.

– “Molt bé, marxa i torna ràpid. Aquí t’estaré esperant”, va dir el pastor.

Dit i fet,  la guineu va marxar en direcció al bosc sense mirar enrere i feliç d’haver sortit amb vida.

Després de recuperar l’alè es va posar a buscar el tigre, mentre pensava: – “Potser tindré més sort amb ell”.

– “Bé, allà veig el tigre”, va dir-se  la guineu quan el va trobar. Es va dirigir ràpidament entre els arbres fins trobar-se de cara el tigre que la va observar seriosament.

– “Amic tigre, et vaig salvar la vida quan tenies por de l’arma de foc del pastor, i em vas una promesa. Ara cal mantenir-la!”, va dir la guineu.

– “Quina promesa?”, Va bramar el tigre. “Jo no sóc amic teu. Jo sóc el Xa d’aquests boscos. Com t’atreveixes a dir que jo estava espantat?”

I el tigre va aixecar la pota amenaçadorament. La guineu va fer un salt.

– “No hi ha gratitud en aquest món”, va dir-se la guineu i es va escapolir al seu cau. Des d’aquell dia, la guineu va ensenyar als seus fills que cal mantenir-se allunyats dels homes i dels tigres, ja que no són pas de fiar.

El “Xa”, nom que fa servir el tigre, vol dir rei de reis i era el títol honorífic dels emperadors o reis perses. Aquest nom es va estendre per tot l’imperi persa fins arribar a l’Àsia Central. Aquest conte prové del Kirguizistan i encara avui en dia es pot escoltar en els llargs dies d’hivern asseguts al terra de les iurtes.

I si vols llegir aquest i altres contes del Kirguizistan:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: