El rei i la dona virtuosa

S’explica que un rei va sortir disfressat per observar què era el que feien els seus súbdits. Va arribar a una gran alqueria i va entrar en ella. Tenia molta set i es va aturar davant la porta d’una de les cases i va demanar aigua. Una dona bella va sortir amb un gerro i li va lliurar. El rei va beure. En mirar a la dona va quedar-se enamorat d’ella i va voler anar se’n al llit de palau amb ella.

La dona, que tot just havia reconegut al rei, li va fer entrar a casa i el va fer seure en una cadira del saló. Li va donar un llibre i amb veu dolça li va dir:

-Mira aquest llibre mentre jo preparo les meves coses. Torno de seguida.

El rei es va asseure a llegir-lo; contenia amonestacions contra l’adulteri i descrivia els càstigs amb què Déu castigaria a qui ho cometessin. Al rei se li va posar la pell de gallina, es va penedir per les seves intencions, va cridar a la dona, li va tornar el llibre i se’n va anar. El marit de la dona estava absent, ja que es trobava treballant en els camps. Quan va tornar, ella li va explicar que havia passat. L’home es va quedar perplex i va dir:

-Tinc el presentiment i la por que el desig del rei ha caigut sobre teu- i des d’aquell moment no es va atrevir a tenir més relacions amb la seva dona.

Així va transcórrer un temps. La dona va explicar als seus parents el que li passava amb el seu marit i aquests van decidir posar-ho en coneixement del rei. Quan es trobaven davant aquest, li van dir:

– Déu concedeixi poder al rei! Aquest home ha pres en arrendament una terra nostra per cultivar-la. Així ho ha fet durant un cert temps, però després l’ha deixat sense tallar, però tampoc la torna perquè nosaltres puguem arrendar a qui la treballi, tot i que ell no la conrea. La terra, així, es fa malbé i nosaltres temem que es descompongui per la falta de cura, la terra quan no es sembra, degenera.

– Quin és el motiu que t’impedeix sembrar el teu camp? – Va preguntar el rei.

– Déu concedeixi poder al rei! -Va contestar el marit-. He sabut que el lleó ha entrat a la meva terra, jo li tinc por i no m’atreveixo a acostar-me, ja sé que no tinc força per resistir el lleó.

El rei va comprendre del que es tractava i li va dir:

– Oh tu! El lleó mai ha trepitjat la teva terra, és una bona terra per ser sembrada: cultiva-la amb la benedicció de Déu, perquè sé que el lleó no li farà cap mal.

El rei va manar donar als esposos un magnífic regal i els va acomiadar..

Aquest conte forma part de les Mil i una nits, el clàssic de la literatura oriental, un recull de contes compilats de la tradició oral de l’Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d’altres cultures properes. I si voleu llegir altres contes de Persia podeu anar a…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: