La perla del drac

Fa moltíssims anys, vivia un drac en l’illa de Borneo; tenia la seva cova al capdamunt de la muntanya Kinabalu. Aquell era un drac pacífic i no molestava als habitants de l’illa. Tenia una perla d’enorme grandària i tots els dies jugava amb ella: llançava la perla a l’aire i després l’agafava amb la boca. Aquella perla era tan bella, que molts havien intentat robar-la. Però el drac la guardava amb molta cura; per això, ningú havia pogut aconseguir-ho.

L’Emperador de la Xina va decidir enviar al seu fill a l’illa de Borneo; va cridar el jove Príncep i li va dir:

– “Fill meu, la perla del drac ha de formar part del tresor imperial. Estic segur que trobaràs la forma de portar-me-la.”

Després de diverses setmanes de travessia, el Príncep va arribar a les costes de Borneo. A la llunyania es retallava el muntanya Kinabalu, i al capdamunt del muntanya el drac jugava amb la perla.

De sobte, el Príncep va començar a somriure perquè havia esbossat un pla. Va cridar als seus homes i els va dir:

– “Necessito una llanterna rodona de paper i un estel que pugui sostenir-me en l’aire.”

Els homes van començar a treballar i aviat van fer una llanterna de paper. Després de set dies de treball, van fer un estel magnífic, que podia resistir el pes d’un home. Al vespre, va començar a bufar el vent. El Príncep va muntar en l’estel i es va elevar pels aires.

La nit era molt fosca quan el Príncep va baixar de l’estel al capdamunt del muntanya i va lliscar dins de la cova. El drac dormia profundament. Amb molta cura, el Príncep es va apoderar de la perla, va posar en el seu lloc la llanterna de paper i va escapar de la cova. Llavors, va muntar en l’estel i va encendre una llum. Quan els seus homes van veure el senyal, van començar a arreplegar la corda de l’estel. Al cap d’algun temps, el Príncep xafava la coberta del seu vaixell.

– “Lleveu àncores!” – va cridar. El vaixell, aprofitant un vent suau, es va fer a la mar.

En quant va sortir el sol, el drac va anar a agafar la perla per a jugar, com feia tots els matins. Llavors, va descobrir que li havien robat la seva perla. Va començar a tirar fum i foc per la boca i es va llançar, muntanya avall, en persecució dels lladres. Va recórrer tota la muntanya, va buscar la perla per totes bandes, però no va poder trobar-la.

Llavors, va veure un junc xinés que navegava rumb a alta mar. El drac va saltar a l’aigua i va nedar veloçment cap al vaixell. “Lladres! torneu-me la meva perla!”, cridava el drac.

Els mariners estaven molt espantats i cridaven aterrits. La veu del Príncep es va elevar per damunt de tots els crits:

– “Carregueu el canó gran!”.

Poc després van fer foc. El drac va sentir el tro del tret; va veure un núvol de fum i una bala de canó que anava cap a ell. La bala redona brillava amb les primeres llums del matí i el drac va pensar que li tornaven la seva perla. Per això, va obrir la boca i es va engolir la bala. Llavors, el drac es va esfonsar en el mar i mai més va tornar a aparèixer. Des d’aquell dia, la perla del drac va ser la joia més preuada del tresor imperial de la Xina.

Aquest conte l’he trobat a la web Una mar de contes. I si voleu llegir més contes de la Xina podeu visitar:

2 comentaris (+add yours?)

  1. Mª Mercè
    set 02, 2012 @ 20:33:22

    Em sap greu que hagi mort el drac… No era dels que es mengen a nens i princeses…

    Abraçades, Eduard!

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: