Dos monjos zen anaven creuant un riu. Es van trobar amb una dona molt jove i bella que també el volia creuar, però tenia por de caure i fer-se mal o ofegar-se. Així que un dels dos monjos es va oferir a pujar-la a les espatlles i la va portar fins a l’altra riba.
L’altre monjo estava furiós. No va dir res però bullia per dins. Això estava prohibit. Un monjo budista no havia de tocar una dona i aquest monjo no només l’havia tocat, sinó que l’havia portat sobre les espatlles.
Després del fet, els dos monjos van caminar diverses hores fins que van arribar al monestir, mentre entraven, el monjo que estava irritat es va tornar cap a l’altre i li va dir:
– Hauré de dir-ho al mestre. Hauré d’informar sobre això !!! Està prohibit !!!!
– De què estàs parlant? Què està prohibit? – Li va respondre l’altre.
– T’has oblidat? Vas portar a aquella dona tant bonica a sobre les espatlles – Va dir l’altre monjo amb una veu encara més encesa.
El monjo que havia ajudat a la dona va esclatar a riure i després va dir:
-Sí, jo la vaig portar, però la vaig deixar al riu molts metres enrere. Però veig que tu encara l’estàs carregant…
I podeu llegir més contes i llegendes Zen
El bloc de Viatge a l'Orient 
febr. 03, 2013 @ 08:18:32
Amic, el teu blog es realment meravelloso. Et segueixo ja fa anys però mai m’havia posat a escruire’t. Et segueixo des del any 2008, més o menys, quan havias afegit un post o un enllác (ara no em recordo) que adreçada al meu antic blog on explicava el meu viatge pel Transiberà, fet l’any 2007. Enguany tinc una idea dins del meu cap que no m’ho puc treure de cap manera… Anar a la zona del Càucaso, Georgia, Armenia, Azerbaiyan… Uns dels puntos intermedis del meu major somni que farè –espero– aviat: la ruta de la seda. Et segueixo seguint, perquè jo també sóc un enamorat de l’Asia central.
febr. 05, 2013 @ 18:01:34
Vaig perdre el teu tel. i no vaig poder tornar-te la trucada. Ara he trobat el blog a favoritos, si em necessites luisinedita@gmail.com Lluís!