El teatre d’ombres de Karagoz i Hadj Iwaz

karaKaragoz i Hadj Iwaz (Hacivat) eren dos companys que explicaven histories a palau. Un dia, el soldà otomà Mahmud, què estava de veritable mal humor, avorrit de la seva xerrameca, va ordenar que els tallessin el cap. Ordre que es va complir a les poques hores pels guardes del palau malgrat apreciaven aquells dos homes, senzills i entremaliats, que amb el seu llenguatge, groller en ocasions, omplien el palau de bromes, rondalles, ximpleries i parloteig.

Passats uns dies, el soldà va reclamar la presència dels dos companys. Ningú no gosava dir-li que els havia fet decapitar.

El seu ministre va cridar el txeik i aquest va tenir una idea brillant; va explicar al soldà que els dos companys, avergonyits per haver avorrit al seu amo i senyor, no s’atrevien a presentar-se a la seva cort i continuarien les seves xerrameques a una habitació al costat de la cambra reial del soldà separats per una cortina.

Mahmud els podria sentir, veure la seva ombra i ells no passarien vergonya de trobar-se davant el sobirà, al qual, per un instant havien desagradat.

El soldà va trobar agradable la idea. I així fou com el txeik, home disposat a qualsevol cosa per fer feliç al seu senyor,  utilitzant les babutxes i imitant les veus dels altres companys animava les ombres darrera la pantalla…  I així va néixer el teatre d’ombres a Turquia…

karagoz-boatKaragoz i Hadj Iwaz són els personatges principals del teatre d’ombres a Turquia i altres zones del món àrab.  Les figures són de cuir (de pell d’ase) o de cartró (Tunisia), d’uns 20 cm d’alçada se sostenen per mitjà de tiges col·locades horitzontalment en les seves principals articulacions. Tenen les cames lliures i articulades, n’hi ha poques que tinguin el braç articulat a no ser l’heroi principal, el propi Karakoz.

L’ombrista interpreta tots el diàlegs acompanyant-les amb diferents instruments (flauta, tamborí de cròtals i una darbukka), i manipula les figures. A vegades té un assistent que, d’aquesta manera, aprèn l’ofici. El manipulador d’ombres improvisa el text que, ben transmès de generació en generació, és sempre adaptat en funció del públic i dels esdeveniments locals. La il·luminació la proporciona una llàntia d’oli.

Tant la llegenda com la resta d’informació l’he trobada a Titelles d’Orient i podeu llegir més contes i llegendes de Turquia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: