Kirguizistan

De Kirguizistan es poden dir mil i una coses, però hi ha una paraula que defineix ben senzillament aquest poble : hospitalitat. A més, és un petit paradís pels amants de les muntanyes i de la natura que sempre et sorpren…

Inicialment, no preveia estar més de tres o quatre setmanes en les seves terres i com qui no vol la cosa finalment vaig estar prop de vuit setmanes mentre els vespres en delectava a les terrases dels cafès de Bixkek, descobria la seva cultura i història de la mà de l’Asyl, jugava a escacs amb un savi inventor, m’escapava a fer alguna sauna a Cholpon-Ata, pels matins caminava per les muntanyes celestials o em banyava al llac Issyk-Kul, cada nit compartia la simpatia i el bon humor de la família de Gulnara o em dormia als peus del cel a la vora de Tash Rabat…

Us deixo amb algunes experiències, publicades al bloc Amu Daria, que em van obrir la porta a una nova vida:

OSH, L’OBERTURA LARSEN: “Un passeig per la ciutat d’Osh , la segona ciutat del Kirguizistan i la capital de la vall de Fergana és força interessant. Una ciutat on es barregen el caos asiàtic i les restes de l’ordre soviètic, on l’islam ha substituït el comunisme en les oracions i consignes, i on es pot visitar un dels mercats més importants d’Àsia Central, el basar Jayma…” llegir més

UNA NIT A TASH RABAT: “En els mesos previs al meu viatge per la Ruta de la Seda, hi havia alguns indrets que m’eren imprescindibles, entre ells Tash Rabat , un caravanserai proper a la frontera xinesa, que resulta una imatge “màgica” per la seva història, situació geogràfica i bellesa del paisatge…” llegir més

OSH BAZAAR A BIXKEK: “Menys el sostre, tota la sala era de marbre blanc: el terra, les columnes de l’entrada, les escales que portaven al pis superior o al terrat, les parets, i les estàtues que es trobaven al fons de la sala, enfront de l’entrada. Unes imatges clàssiques d’un home i d’una dona que ens rebien directament en entrar al recinte; ell, vestit d’obrer i ella, de camperola, tots dos amb una posició de força i lleugeresa, aixecant el seu cos i la seva mirada cap al cel…” llegir més

MANAS, L’ÈPICA D’UN POBLE: “Una de les primeres paraules que hom coneix només arribar al Kirguizistan és Manas, el nom de l’aeroport de Bixkek, la capital del país. Manas dóna nom a diaris, parcs, carrers, universitats, restaurants, editorials… i a la llegenda més coneguda i més relatada, Manas, el nom de l’heroi d’un poema èpic tradicional de la gent d’aquest poble. El poema té una extensió considerable amb prop de mig milió de versos, i per a fer-nos una idea, és vint vegades més llarg que l’Odissea i la Il·líada d’Homer plegades…” llegir més

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: