Manas, l’èpica d’un poble

Una de les primeres paraules que hom coneix només arribar al Kirguizistan és Manas, el nom de l’aeroport de Bishkek, la capital del país. Manas dóna nom a diaris, parcs, carrers, universitats, restaurants, editorials… i a la llegenda més coneguda i més relatada, Manas, el nom de l’heroi d’un poema èpic tradicional de la gent d’aquest poble.

El poema té una extensió considerable amb prop de mig milió de versos, i per a fer-nos una idea, és vint vegades més llarg que l’Odissea i la Il·líada d’Homer plegades. En resum, és una gesta patriòtica que relata els fets i les lluites de Manas i els seus descendents i familiars durant el segle IX d. de C. contra els uigurs, els seus veïns, per tal de preservar la independència i la cultura kirguís.

Manas és una trilogia. La primera part, es centra en la vida del fundador de la identitat nacional del poble kirguís; la segona, “Semetei”, és la història del fill i hereu de Manas en la lluita per aconseguir la independència nacional; i la tercera, “Seitek,” és la història del fill de Semetei, que va aconseguir fer realitat aquestes esperances.

Tot plegat, a més de les lluites entre veïns destaca perquè aquesta saga ens transmet com es van unir les quaranta tribus nòmades disperses per la serralada i el massís d’Altai (al nord del desert del Gobi) i des d’allà es van traslladar fins la vall i les muntanyes d’Alai, on encara resideixen avui en dia, i on es va formar la identitat nacional del Kirguizistan.

La bandera kirguís representa el sostre d’una iurta (la llar tradicional nòmada) acompanyada de 40 llamps de sol en representació de cadascuna d’aquestes famílies originals.

Aquest poema és la peça central clàssica de la literatura del Kirguizistan, i el seu relat no només és l’habitual en totes les celebracions tradicionals del país, sinó que acompleix la funció de referència històrica, com un heroi del tipus Sant Jordi, el Cid Campeador , Saladino o Ricard I d’Anglaterra.

No hi ha una data clara que ens informi de quan es va relatar per primer cop – encara que ja hi ha referències en el segle XV d. de C.- i de ben segur que aquest extens poema s’ha transmès oralment entre les famílies i els manaschis (trobadors tradicionals de la llegenda), i no va ésser fins l’any 1885 que va aparèixer una primera versió escrita.

Els manaschis, en gran estima pel poble, el reciten sovint amb un melòdic cant – una experiència força interessant per a les oïdes no versades – i acompanyats pel komuz, un model de violí amb tres cordes. Aquest recital, tradicionalment, ha tingut lloc en les iurtes i en ocasions especials (bodes, la celebració del dia 40 al naixement dels infants, festivals d’estiu, etc.) , essent els bons manaschis uns personatges populars en tot el país i de reconegut prestigi.

Una mostra dels poemes és el següent instant oníric del pare de Manas, Jaklp, en les hores prèvies al naixement de l’heroi:

“…Aplegant amb la meva mà dreta / Vaig agafar el sol per a mi / Aplegant amb la meva mà esquerra / Vaig agafar la lluna per a mi / La meva mà dreta va sostenir el sol / La meva mà esquerra va sostenir la lluna / Vaig prendre el sol i el vaig posar en lloc de la lluna / Vaig prendre la lluna i la vaig posar en lloc del sol / Juntament amb el sol i la lluna / Vaig volar dalt en el cel….”

L’any 1995, poc després de la desaparició de la Unió Soviètica i de la independència del Kirguizistan, va tenir lloc amb el suport de la UNESCO la commemoració del “Mil.lenari del poema de Manas”, un esdeveniment que va servir per reforçar el nou estat i les noves institucions democràtiques. Així, durant els dos anys previs es van realitzar tot tipus de preparacions i activitats per tal de garantir un gran esdeveniment nacional, i entre elles la millora i rehabilitació del seu Mausoleu a Talas.

Aquesta població es troba a 270 km de Bishkek, i és a uns 60 km de la mateixa, on descansen les restes de Manas en l’anomenat Manastin Kumbuzu o Ghumbez, construït per la seva dona Kanikey. Segons la llegenda, Kanikey va ordenar escriure a l’entrada del mausoleu un fals nom de dona, per tal de poder garantir la tranquil·litat de les despulles de l’heroi nacional.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: