Volant cap a Bam-i-Dunya, el sostre del món

Per arribar a “El sostre del món”, a les muntanyes del Pamir (conegut en aquesta terra pel nom farsi de Bam-I-Dunya) es pot agafar un avió que uneix la capital del Tadjikistan, Dushanbe, amb la capital de la província autònoma de Gorno-Badakhshan, Khorog.

El Pamir acull al sud el Karakoram (“Grava negra”) i l’Himàlaia (“la vall de les neus”), a l’oest l’Hindu Kush (“l’assassí d’hindús”) i al nord-est el Tian Shan (“les muntanyes celestials”), on es troben alçades de més de 8.000 metres i on la neu hi és present tot l’any.

La dificultat del vol és doble: d’una banda no existeixen radars que siguin útils per aquestes característiques i per tant, el vol és fa a bell ull; i de l’altra, no es vola per sobre les muntanyes sinó entre elles, per sota dels núvols. Tot plegat, una gran oportunitat per gaudir d’un paisatge impressionant i d’una bellesa única.

Quan existia la Unió Soviètica, els pilots d’aquest vol cobraven doble gràcies a la dificultat de la feina; actualment se’ls paga el mateix que per a qualsevol altre trajecte, un resultat més de la crisi econòmica generada amb la desintegració de l’imperi.

Cal llevar-se abans de les cinc per arribar ben aviat a l’aeroport de Dushanbe i fer la cua corresponent per agafar l’avió cap a Khorog. És impossible reservar un seient, ja que no es preveu aquesta possibilitat i l’única manera de volar és esperar-te entre dos i tres hores a l’obertura de les guixetes… i és clar, tenir sort de què estiguis entre els onze primers, ja que l’avió no admet més passatgers.

Si no és el cas, cal tenir present que només hi ha un vol diari i caldrà tornar a matinar al dia següent per a intentar-ho de nou, però, també cal preveure que depèn de la climatologia o de l’existència de combustible que l’avió s’enlairi diàriament.

L’aparell és un bimotor Yak – 16 (de l’any 1948) de tecnologia soviètica, actualment de la companyia nacional “Tajik Air”, que no només ha estat modificat per a encabir-hi un passatger més, i amb la tripulació inclosa sumar un total de 13 persones (un bon número…), sinó que a més, és carregat fins a dalt amb embalums de tota mena.

Tanmateix, els cinquanta minuts de vol han estat un dels instants més meravellosos de tots els meus viatges… volar entre les muntanyes nevades, arran dels glacials i dels núvols, amb la visió del paradís a la terra…

Aterrar no és fàcil, ja que l’aeroport és una estreta pista de terra entre muntanyes (i a més de 2.200 metres d’alçada) vorejant el riuPanj, una de les branques del riu Amu Daria. En uns segons, som al sostre del món…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: