Lung-ta: els cavalls del vent

 
“… Deixeu que el vent s’endugui les vostres oracions. Que els cinc elements sobrevolin tot l’univers i la seva llavor es depositi al cor de tota la humanitat…”
 
Litang és una petita ciutat a més de 4.000 metres d’alçària a la província xinesa de Sichuan, envoltada de muntanyes nevades i de pastures plenes de ramats de nors (el nom genèric del iac – mascle- i de la dri – femella) que formava part de l’antic regne del Tibet. Aquí, la cultura tibetana gaudeix de bona salut com es pot veure pels rostres de la gent i l’idioma emprat. 
 
Malgrat anar ben equipat som a la darreria d’octubre i tinc molt de fred, les nits són gelides i quan cada dia, en llevar-me, ho comento al meu amfitrió Tenzin el seu rostre s’omple d’incontrolables riallades: per ell, encara fa calor… 

Ahir, a la tarda, vam anar tots dos fins a un dels “chorten” (estupes) que envolten la vila on em mostrà els cavalls del vent: “Lung-ta”, les oracions budistes en forma de bandereta penjades a tota la serralada de l’Himalàia. Una de les més valuoses és la que té, en el centre, una imatge d’un cavall blanc muntat per tres joies en flames que representen a Budha (l’Il.luminació), el Dharma (els ensenyaments budistes) i la Sangha (la Comunitat budista) i per això, s’ha adoptat aquest nom: “cavalls del vent” per anomenar el conjunt d’aquestes oracions.

 
En aquestes imatges, al voltant del cavall hi ha uns “mantres” o oracions escrites en sànscrit. La tradició diu que els “cavalls del vent” s’han de penjar de manera que el vent passi per sobre de la superfície de la bandereta. D’aquesta manera l’aire es purifica i s’endú les oracions i els desitjos escampant-los per tot arreu. Els “cavalls del vent” estan fets en roba de cotó de cinc colors diferents que identifiquen als cinc elements que formen la vida: el blanc correspon a l’aire, el vermell al foc, el groc a la terra, el verd a l’aigua, i el blau a l’espai. 

Les banderetes no poden tocar el terra ni es poden despenjar abans que no es desintegrin amb el vent, la pluja i el sol. Ahir, Tenzin em va mostrar unes que havia penjat i em parlava sobre els seus desitjos escampats al vent: tenir una llarga vida i força fortuna… Poca estona després, mentre es continua rient de mi, marxem ràpid cap a la seva llar ja que necessito l’escalfor del vermell on hi viu el foc… 

(veure el mapa de la zona)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: