Xina

En tres ocasions he estat a la Xina, un primer mes a l’any 1995, i poc més cinc mesos als anys 2004 i 2005 , prou temps per enamorar-me d’aquest país-continent. Qualsevol adjectiu és real i qualsevol mirada és vàlida… les seves distàncies eternes ens porten del present al passat en una caòtica barreja de modern i antic… em fascina…

Encara em queda molt per descobrir sobre la Xina  i també em queda molt per escriure, de moment resta amagat en els quaderns de viatges,  tanmateix us convido a un primer tast…

EL CAMÍ DEL TE: CHAN DAO: “Un bosc espès i tardorenc em dóna la benvinguda i el camí s’endinsa allunyant-se de la civilització envers una muntanya que es fa fonedissa entre les branques dels arbres. És un camí empedrat que m’havien dit que conduïa als pavellons del  jardí xinès on hi viu un vell savi ch’an (- 禪 – nom que rep l’escola xinesa originària del que habitualment coneixem en Occident per budisme zen). L’estructura de la casa és força senzilla i alhora d’una bellesa colpidora, els colors i les formes del bambú i de la fusta embolcallen la seva silueta…” llegir més

ENCANTERI GASTRONÒMIC: ” Unes mans petites amb dits petits però llargaruts que em recordaven les ales dels cignes quan comencen el seu vol, fonedisses i fugisseres. Feia poc més de trenta minuts que en màgica harmonia els condiments anaven a parar al wok i ara en una salsa un xic espessa nedaven en oli de sèsam, el vinagre fosc i el sucre acompanyats per set o vuit tomàquets de raïm, un feix de gingebre tallat finament i una vintena de daus de tofu -cuits amb una salsa de soja amb un punt de salat…” llegir més

UN TE VERD A L’OMBRA DEL DAO: “En Pere i jo descansàvem d’un llarg dia de visites i caminades en un santuari daoista: el Temple dels Vuit Immortals a Xi’an, l’antiga capital xinesa de la Ruta de la Seda, i preníem tranquil.lament un te verd acompanyats per la brisa que portava el jardí i per les mans expertes d’un home que dibuixava les seves cal.ligrafies davant d’un parell de curiosos com nosaltres. L’escalfor de la tassa i el seu suau flaire ens va transportar cinc mil anys enrere: Diu la llegenda xinesa, que l’emperador i erudit Shen Nung va descobrir les propietats beneficioses del te….” llegir més

LA MARESMA DE L’EST: “La llengua, i en especial l’escriptura, són un reflex fidel de la societat xinesa tradicional. L’educació confuciana tradicional tenia entre els seus llibres bàsics el Llibre dels Noms (Baijiaxing), que consisteix en un llistat d’aproximadament 450 cognoms xinesos que fou de memorització obligatòria a partir del segle XIII entre els estudiants. En xinès, el cognom (xing) precedeix el nom (mingzi), a l’inrevés que en la majoria de llengües. El nombre de cognoms xinesos és molt limitat. La manera més usual d’anomenar “el poble” (entès com a nació o comunitat) en xinès és amb l’expressió laobaixing, literalment “els cents vells cognoms… ” llegir més

Podeu llegir altres relats sobre Xina en aquesta mateixa web a la pàgina de XINJIANG o a la pàgina de GANSU.

I per més informació sobre Xina us recomano la web Narinant.cat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: