Islam Akhun, el buscador de tresors de Khotan

En la història de les incursions arqueològiques de finals del segle XIX i de principis del segle XX que van tenir lloc a Àsia Central, sempre destaquen alguns noms. Primer de tot, els dos omnipresents cònsols a Kashgar, el britànic, George Macartney i el rus, Nikolay Petrovsky, que foren les referències occidentals dels exploradors, arqueòlegs i espies que van transitar per aquesta zona.

Segon, els grans buscadors de tresors, com: el suec Sven Hedin, el magiar-britànic Aurel Stein, el francès Paul Pelliot, el japonès comte Kozui Otani, l’alemany Albert von Le Coq i el nord-americà Langdon Warner. Tots sis van ser els re-descobridors entre les sorres del desert d’escultures, murals, textos i manuscrits d’un valor incalculable, i tots ells van ser els protagonistes d’un dels espolis més importants de la història, comparable a robatoris com els de Grècia o Egipte, que puntualment, surten als mitjans de comunicació.

Moltes de les obres que es van apropiar es troben en els museus i institucions d’un mínim de tretze països, i algunes d’elles, d’un gran valor van desaparèixer definitivament en les nits fosques de l’Alemanya i del Japó de la Segona Guerra Mundial. És molt millor no recordar aquests esdeveniments entre els nostres amfitrions xinesos, que encara, avui en dia, al mostrar les parets buides de les coves de Mogao a Dunhuang expressen la seva ràbia i tristor amb un contundent: “robat”.

Però, d’entre tots els personatges de llegenda que varen viure a la Ruta de la Seda en l’època del Great Game (la lluita entre els imperis colonials pel control d’Àsia Central), hi ha un poc conegut i per allò més fascinant, el buscador de tresors, Islam Akhun.

Entre els anys 1895 i 1898, aquest home, uigur, nascut a Khotan, fou el més gran distribuïdor de manuscrits antics a les col·leccions públiques de Sant Petersburg, París i Londres. Per les seves mans, apareixien llibres i manuscrits escrits amb estranys caràcters (alguns d’ells recordaven l’escriptura cursiva brahmi, d’altres eren absolutament desconeguts), que provenien d’amagades ciutats perdudes entre la sorra del desert i amb noms, fins aquell moment, desconeguts pels orientalistes com ara Ybu Qum o Qara Yantaq.

Els seus principals compradors eren Macartney i Petrovsky, els dos cònsols occidentals, entestats a portar la glòria als seus respectius imperis, i. el més important sinòleg de l’època, Hoernle, validava l’autenticitat de les obres, empès per gaudir d’un ràpid reconeixement social. Ja es parlava de noves, i fins llavors, ignorades llengües i del descobriment del segle.

Tanmateix, pocs anys desprès, quan els primers exploradors van realitzar directament les excavacions, es varen adonar que no apareixia cap document similar o cap indici de la seva existència. Mentre, als museus d’Europa ja disposaven de desenes de documents amb una dotzena de llengües desconegudes que els estudiosos s’afanyaven a intentar desxifrar.

Fou Aurel Stein qui va descobrir l’engany. Islam Akhun, es dedicava a la última dècada del segle a la recerca de monedes, ceràmica o qualsevol altre resta arqueològica que estigués pagada pels governs europeus, però, aquestes demandes anaven cada cop més en augment degut a la competència i a l’avarícia dels colonialistes. En aquell moment es va idear l’estafa. Al adonar-se que els museus i els experts del món estaven disposats a pagar importants sumes pels manuscrits, va crear una fruitosa indústria de falsificació de documents, on cadascun dels seus socis compraven paper de la regió, el tenyien de groc o de marró, escrivien durant hores, en caràcters inventats, i posteriorment el posaven a fumar al foc. El resultat eren els manuscrits que desprès omplien seccions senceres del British Museum o d’altres.

Islam Akhun, un senzill home de poble, va enganyar a experts, museus i a la cobdícia d’Europa. Com diu Peter Hopkirk a la seva obra “Demonios extranjeros en la Ruta de la Seda“: “Aquest astut falsificador que va enganyar per complert als especialistes més destacats, pot ser qualificat de geni”.

Avui en dia, desprès de ser trobats l’any 1979 en un soterrani del British Museum (on s’havien retirat en dues arques de fusta amb l’etiqueta de “falsificacions d’Àsia Central”) resten 90 llibres i manuscrits d’Islam Akhun catalogats a la British Library.

1 Comentari (+add yours?)

  1. Trackback: pequeños mundos… grandes rutas «

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: