El desafiament

Un dia un pagès de gran edat va anar a veure Déu i li va dir:

-Mira, tu ets Déu i vas crear el món, però hi ha una cosa que tinc que dir-te: No ets un camperol i desconeixes el més bàsic de l’agricultura. Tens alguna cosa que aprendre.

-Què pots aconsellar-me? -va dir Déu.

La resposta del granger va ser la següent:

-Dóna’m un any per fer les coses com jo triï i vegem quins resultats obtinc. T’asseguro que la pobresa no existirà més.

Déu li va concedir aquest any al vell camperol. Aquest, naturalment, va demanar el millor i res més que el millor: ni tempestes, ni ventades, ni res que posés en perill el gra. Quan volia sol, havia sol; quan volia pluja, plovia tant com fes falta. Aquest any tot va ser perfecte, molt còmode, molt fàcil, i ell molt feliç. En tots els anys que el vell portava treballant el camp, mai havia vist al blat créixer tan alt.

Tant va créixer que el granger va anar a veure Déu i li va dir:

-Mira! Aquesta vegada tindrem tant gra que si la gent no treballa en deu anys, tot i així tindrem menjar suficient.

Però quan es van recollir els grans, va resultar que estaven buits. El granger no ho comprenia i va haver de preguntar a Déu:

-Què va passar, quin error hi va haver?

-Com no hi va haver desafiament, no hi va haver conflicte, ni fricció, com tu vas fugir de tot el dolent, el blat es va tornar impotent. Una mica de lluita és imprescindible. Les tempestes, els trons, els llamps, són necessaris, perquè sacsegen l’ànima dins del blat.

Anuncis

La llegenda del sumalak

Fa molt i molt de temps hi va haver una dona que tenia dos fills. Els seus noms eren Hassan i Husan. Ella era vídua i molt pobre, i tenia serioses dificultats per portar cada dia un plat a taula, cada dia tenia menys menjar  i els seus fills sempre ploraven de gana.

Cada dia, la dona estava més cansada del seu plor i la tristesa cobria el seu rostre i la seva ànima ja que no tenia res de menjar per donar als seus dos fills.

Una nit, quan els infants ja eren plorosos al llit, la dona va mirar fora a l’hort proper, encara sec i fred després d’un llarg i dur hivern. Es va acostar per tal de trobar alguna cosa i es va adonar d’alguns petits brots verds de blat que irrompien a través del sòl dur. No hi havia res a fer, però va recollir les llavors i els brots i va decidir preparar alguna cosa de menjar amb allò.

Va prendre una olla de l’armari , acuradament va tallar en trossos les llavors de blat i brots i després va afegir una barreja de farina i aigua. Els seus fills van escoltar el soroll de la cuina des del dormitori i van començar a a pensar en el deliciòs àpat que la seva mare estava preparant, tanmateix, esgotats per l’emoció i de tant plorar, es van quedar en silenci, van tancar els ulls i finalment, es van adormir. Una mica més tard la seva mare també es va quedar adormida al costat de l’olla rendida pel cansanci de tot el dia.

Quan els primers raigs de sol van començar a filtrar-se a l’habitació, es va despertar, eren les primeres hores del matí, i va veure 30 àngels que estaven al voltant de l’olla. Es va fregar els ulls, i quan va tornar a obrir-los, va veure clarament com els 30 àngels s’estaven drets al voltant de l’olla, degustant un deliciós menjar i llepant-se els dits. La barreja s’havia espessit i va esdevenir una farina marró, enganxosa, suau i dolça al paladar.

Enmig de crits de sorpresa va despertar als seus fills. I tots tres, plens d’entusiasme, es van acostar fins arribar a l’olla on van trobar unes farinetes més que suculentes. A partir d’aquest moment mai més els infants van passar gana i es va donar el nom de “sumalak” al menjar ja que en les llengües turkmens es traduiria per “30 àngels”.

El sumalak (samanu o samanak) és el menjar tradicional de la celebració del Nooruz (Any nou) que té lloc amb l’arribada de la primavera en moltes cultures d’arrel persa o d’Àsia Central. La seva preparació acostuma a tenir lloc en el marc de grans trobades familiars que acompanyen aquesta festa. Aquí us deixo la recepta (en anglès) i un video de la seva preparació al Tadjikistan:

%d bloggers like this: