L’equilibri

Un iogui de l’Índia va peregrinar a Tibet. Estava interessat a conèixer els monestirs i, també, als monjos i lames tibetans. Volia, especialment, conversar amb ells sobre certs temes filosòfics. En el primer monestir en què va recalar es va trobar amb un monjo molt amable i disposat a conversar amb ell.

Mentre intercanviaven punts de vista, el monjo tibetà li va dir al iogui hindú:

-Tot és transitori i inestable, tal com un riu que flueix constantment.

El iogui hindú va replicar:

-Jo crec que no tens raó. A cada persona habita una ànima que és imperible, immortal i eterna.

El monjo tibetà i el iogui hindú es van embrancar en una discussió que els va portar a pujar el to cada vegada més. Mentre el primer sostenia que res dura ni té entitat fixa, el segon assegurava que hi ha un principi superior. Però tots dos sostenien amb tal vehemència les seves pròpies postures que van arribar a un punt en què, de no haver intervingut altres persones, potser s’haguessin enemistat de manera irreversible.

En aquell moment va passar un lama per on estaven els dos discutidors i, després interioritzar-se en el que passava, els va proposar:

-Voldria que ara cada un de vosaltres defensi la postura de l’altre. És a dir, m’agradaria, com a exercici, que us poséssiu en la ment de l’altre, que penséssiu com l’altre per un moment, i sostinguéssiu la postura oposada a la que sosteníeu fins ara. Després passaré a veure-us.

Això van fer. Però a mesura que passaven els minuts i que exposaven les seves noves postures, van començar a barallar-se gairebé tan ferament com abans. La disputa estava arribant a un cert grau de violència. En aquest moment va tornar el lama, que va demanar calma i reflexió. Després d’uns moments de silenci, el monjo tibetà, el iogui hindú i tots els que els envoltaven van esclatar en una sonora riallada.

Anuncis

El búfal i el iac (Tibet)

El búfal i el iac són dos animals molt singulars. Tenen en comú la seva capacitat de resistència, la seva solidesa, la seva mansuetud, la seva bellesa i la seva simpatia. Ambdós són bòvids, però el búfal habita a les planes i a les muntanyes d’alçària mitjana, mentre que el iac s’està als altiplans i, per tant, en llocs de molta alçada. I heus aquí, perquè així és el joc capritxós de la vida, que un búfal i un iac es van fer amics.

Llavors va començar el problema per a ambdós. Per què? Doncs perquè quan el búfal acudia a visitar el iac als seus estatges, se sentia marejat, cansat i, en suma, patint el desagradable mal de muntanya; i quan el iac anava a visitar el búfal a les seves terres es notava alacaigut, víctima d’una insuportable calor i d’un aire irrespirable. El búfal i el iac es queixaven. Els unien estrets llaços d’amistat, però cada vegada que un visitava l’altre en veritat que la cosa es complicava. Estava en joc, fins i tot, la salut d’ambdós.

– Però jo, germà iac, no vull deixar de veure’t -va dir tristament el búfal.

– Amic búfal, tampoc jo voldria mai deixar de veure’t.

Què fer? Com resoldre el problema? El búfal i el iac van consultar un ermità. Estaven molt apesarats. L’ermità era un home de ment clara. Va escoltar amb paciència els animals. Fins i tot va veure alguna llàgrima en els ulls del búfal. I digué:

– No us preocupeu, amics meus. L’important és sempre trobar el punt d’equilibri.

– El punt d’equilibri? -van preguntar estranyats tots dos alhora.

– Així és -va dir l’ermità-. Per què creieu que m’he dedicat a la meditació i a les privacions durant tants anys? Per trobar el punt d’equilibri.

– En què ens pot ajudar això? -va preguntar el iac.

– Com soluciona això el nostre problema? -va preguntar el búfal.

– En el punt d’equilibri sempre està la resposta. Us diré el que heu de fer. Cerqueu conjuntament el terreny del mig en el qual pugueu reunir-vos, cedint cadascun una mica, però sense exagerar. Que el iac baixi fins on li sigui possible sense perjudicar-se i que el búfal pugi fins on pugui sense danyar-se. En aquesta franja de terra us trobareu.

El búfal i el iac van trobar la solució gràcies al bon consell del savi ermità. Han fixat el seu lloc de trobada i han descobert dues coses molt importants: el valor de l’amistat i la doctrina de l’equilibri.

%d bloggers like this: