La princesa de les aigües i el llaurador (Vietnam)

Hi havia una vegada un camperol que tenia un tresor molt especial. Era un para-sol màgic que li havia regalat el Rei de les Aigües com a premi per la seva bondat. Cada cop que obria el para-sol feia ploure. D’aquesta manera, els seus camps mai patien sequeres i les seves collites eren sempre abundants.

Un dia que va fer ploure d’aquesta manera, els camps van quedar plens de bassals. En un d’aquests bassals hi va trobar un peix molt bonic. Les seves escames eren brillants i canviaven contínuament de color.A més, es movia amb gracilitat dins de l’aigua. Al llaurador li va agradar molt el peix i, pensant que quan el bassal desaparegués el peix tindria problemes, se’l va endur a casa. El va posar en una gran gerra d’aigua clara i el cuidava cada dia. A més, cada cop que tenia una mica de temps, s’assentava al seu cantó per admirar-lo i fer-li companyia.

Però des que va portar el peix a casa seva van començar a passar coses estranyes. Tot i que quan se n’anava pel matí a treballar al camp la seva casa estava bruta i desordenada, quan tornava tot estava lluent i al seu lloc. A més, sobre de la taula es trobava un plat acabat de cuinar que sempre era deliciós.

Un matí, per intentar descobrir el que passava, va decidir tornar a casa abans i es va amagar darrera unes canyes per mirar a través de la finestra. El que hi va veure el va meravellar. De la gerra en va sortir una noia molt bonica, que va començar a netejar la casa.

Va decidir entrar en la casa per parlar amb ella. La noia es va sorprendre i el camperol va intentar tranquil·litzar-la:

– No t’espantis-, li va dir el camperol -. ¿Però em podries dir qui ets?

– Sóc la filla del Rei de les Aigües. La veritat és que et vaig veure parlar amb el meu pare i em vaig enamorar de tu. Volia venir a veure’t i el meu pare m’ho va permetre. Però com que tenia por de no agradar-te m’he disfressat de peix.

El camperol se’n va enamorar a l’instant i al cap de poc temps es van casar. Així van viure anys de felicitat absoluta.

Però un dia, uns soldats del rei van passar per la zona i van veure a la noia. Sorpresos per la seva bellesa van decidir endur-se-la al palau. El rei, quan la va veure se’n va encapritxar i la va fer la seva promesa. Però lluny del seu marit de veritat, la dona va perdre les ganes de somriure i sempre estava apagada i trista.

Mentrestant, el seu espòs, que no sabia el que havia passat, va decidir emprendre la marxa per buscar-la. Va recórrer camins i pobles, passant per rius i muntanyes. De tant caminar i preocupar-se es va quedar en els ossos i les seva roba es va tornar vella i esparracada. Amb aquest aspecte tan miserable va arribar a la ciutat on vivia el rei. Quan va sentir parlar de la bellesa de la nova promesa del rei va decidir entrar furtivament a palau per comprovar si era la seva esposa.

Quan la dona el va veure, la seva cara es va il·luminar i per primer cop en molt de temps va somriure. El rei quan va veure aquesta reacció de la seva promesa, va pensar que era per la visió insòlita d’un captaire enmig de la sumptuositat del palau. Per això va decidir canviar els seus bonics vestits amb els del vagabund per distreure la seva promesa.

Tan bon punt ho va fer, la filla del Rei de les Aigües va cridar als guàrdies i els va dir:

– Emporteu-vos aquest boig, que ha entrat al palau -. Els guàrdies no van reconèixer a l’antic rei i, pensant que era un vagabund, el van treure del palau.

Després la noia va portar el seu veritable marit als apartaments reials. Així el jove camperol es va convertir en rei i el país no va tenir sequera mai més, perquè gràcies al para-sol màgic, el rei feia ploure sempre que ho necessitaven. D’aquesta manera, el poble mai més no va tornar a passar gana i l’antic camperol i la filla del Rei de les Aigües van viure contents al palau.

Anuncis

Els quatre dracs (Xina)

“Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l’Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.

Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s’hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.

Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d’encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: “Déu dels cels, per favor, envia’ns pluja perquè puguin viure els nostres fills”.

Els dracs van veure que els camps d’arròs eren secs i els conreus s’havien fets malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.

– Que prima i feble està la gent – va dir el drac groc -. Si no plou aviat, moriran. Els altres dracs van fer que sí amb el cap.

– Vinga, anem a demanar a l’emperador Jade que plogui – va suggerir el drac llarg i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l’allunyat palau celestial de l’emperador Jade.

Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l’arribada poc cerimoniosa dels dracs.

– Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!.

– Però majestat, els conreus s’estan assecant i la gent s’està morint de gana! – va dir el drac llarg- . Per favor, envieu-hi pluja de seguida!.

L’emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s’hi avenia: – Ah, d’acord! – va dir -. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.

– Gràcies, majestat -van dir a l’uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra.

L’emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.

Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l’herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l’argila seca. Els quatre dracs es van adonar que l’emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent., aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l’Est, el drac llarg va tenir una idea:

– El mar, que no és ple d’aigua? Hem d’absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.

Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l’única que tenien. Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l’aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l’aigua del mar va caure en forma de pluja.

– Plou! Plou a bots i barrals! – cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals.Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d’arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.

L’emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.

– Com goseu fer ploure sense el meu permís? – va bramar quan van portar-li els dracs al davant-

– Es l’última vegada que em desobeïu! Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l’aire volant i aterressin sobre els quatre dracs. Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.

Tanmateix, no se’n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d’aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.

I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilong Jiang (el drac negre, també conegut a Rússia com a riu Amur) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Cháng Jiāng (Iang-Tsé, riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang (el drac perlí) al sud, llunyà i tropical”.

Les imatges dels dracs d’aquesta entrada son una representació del “Mur dels nou dracs” que es troben al parc de Beihai a Pequín.

%d bloggers like this: