La llegenda d’Anusha

En el segle XVII (1643-1663) governava Khivà, a l’actual Uzbekistan, el Khan Abulghazi Bahadur, recordat durant segles pel seu esperit il·lustrat i la seva protecció de la cultura i de les arts que va fer que aquesta antiga ciutat gaudis d’una època d’or.

En la seva joventut es va enamorar perdudament d’una bella noia anomenada Anusha que, poc temps després, es va emmalaltir i va morir. De genolls al costat del llit de Anusha, el príncep afligit va jurar que mai la oblidaria i es va comprometre a posar el seu nom a la seva primera filla.

Amb el pas dels anys,  el Khan Abulghazi Bahadur no era prou feliç. Ja feia massa temps que les seves esposes li donaven descendents, però sempre eren nens i ell desitjava bojament que el proper descendent de la seva nissaga fos una dolça nena que acompanyés els seus anys  de maduresa amb riures i jocs i portés el nom de la seva estimada Anusha. Tant preocupat estava que es pensava que era impossible que desprès de nou homes no tingués lloc el naixement d’una dona. I tant impossible era que va decretar que el nou nat que naixeria en pocs dies havia d’ésser una nena. I com tots sabem la paraula del Khan és Llei.

I així fou, va néixer el desè nadó i quan el Khan Abulghazi Bahadur fou informat que el seu nou infant era un nen aquest no ho va pas acceptar. Aquest bebè seria sempre una nena que duria el nom d’Anusha en honor a la seva amant més estimada. L’infant fou abillat amb  vestits acolorits i des d’aquell instant el Khan Abulghazi Bahadur va tenir una filla al seu costat. Amb el pas dels anys Anusha va ésser educada com  a dona.

En els darrers anys del regnat del Khan Abulghazi Bahadur les relacions amb l’Emirat veí de Bukharà es van anar deteriorant fins l’extrem que va tenir lloc una guerra entre els dos territoris i en el transcurs d’una batalla el khan de Khivà fou derrotat i fet esclau per les tropes de Bukharà i  ple de cadenes portat a la presència del seu enemic que el va fer tancar en la masmorra més fosca de l’Ark, la ciutadella.

Davant d’aquest terrible fet els deu fills  del Khan Abulghazi Bahadur de Khivà es van reunir. Les exclamacions de dolor i els crits de ràbia es succeïen però cap d’ells sabia que fer. L’exèrcit de Khivà havia estat derrotat, el seu pare empresonat i cap d’ells es veia amb forces per rescatar el seu pare.  Bé,  cap, no… Anusha es va oferir per anar a parlamentar amb l’Emir de Bukharà i alliberar el seu estimat pare.

Dit i fet, desprès de llargues jornades a lloms de camell  travessant el desert de sorres vermelles que separa les dues ciutats, Anusha es va trobar a l’Ark davant la mirada escrutadora de l’Emir de Bukharà que el va rebre sorprès:

– Què fa la filla petita  d’Abulghazi Bahadur aquí ? i els seus fills que tenen por ? – li va preguntar orgullosament  l’Emir.

– He decidit venir a salvar  el meu pare, – va respondre amb modèstia i sense mirar als ulls de l’Emir.

– Salvar ??? – va riure  amb totes les seves forces l’Emir.

– Tu, tu vols salvar al teu pare. I com el vols salvar ? – va cridar mentre  contenia el riure. I la sala plena de nobles esclatava en rialles i exclamacions de burla.

– Promet-me que l’alliberaràs si soc capaç de sorprendre’t Gran Emir de Bukharà,  – va exclamar Anusha aixecant la veu per sobre de la cridòria de la sala.

– Si em sorprens ?  – li va somriure .

– D’acord, si em sorprens alliberaré al teu pare ! –  Va bramar intrigat l’Emir.

I tot d’una, Anusha va deixar caure el seu vestit i va mostrar el seu cos nu d’home davant dels centenars d’ulls que hi havien a la sala. Un gran crit de sorpresa es va estendre arreu i l’Emir va obrir els ulls com plats davant d’aquest cop de gosadia que de cap manera podia preveure.

I així, en aquell mateix instant  fou alliberat  Abulghazi Bahadur, Khan de Khivà.

Dies desprès un cop tornats a la seguretat de les muralles d’Ichon Qala, el cor de Khivà,  el Khan va reunir els seus fills i la seva cort i solemnement va dir:

– Aquests dies he descobert que no tinc nou fills, sinó només un  fill, Anusha, el valent Anusha, que serà el nou Khan a la meva mort i en honor seu començaran demà la construcció d’una mesquita i uns banys turcs.

I així fou, Anusha va governar a la mort del seu pare, conservant la seva estima per les arts i les ciències i la seva herència artística encara avui en dia es pot visitar a Khivà.

Aquesta entrada està dedicada a tot el grup que aquest estiu vam compartir  el viatge per Uzbekistan, i especialment, a David (ell ja sap perquè…).