L’aprenent de lladre

L'aprenent de lladre

El Mestre Wu-tsu Fa-yen deia que si  la gent em pregunta a què s’assembla el Zen li diria que és com aprendre l’art de robar. El fill d’un lladre va veure envellir al seu pare i va pensar: “Si és incapaç de continuar amb la seva professió, qui sinó jo guanyarà el pa en aquesta casa? He d’aprendre l’ofici”. Li va dir al seu pare, i aquest hi va estar d’acord.

Una nit el pare va dur al fill a una casa gran, va forçar la porta, va entrar a la casa, i obrint un gran bagul li va dir al fill que hi entrés per triar alguns vestits. Tan aviat el fill es va introduir en el bagul, va fer caure la tapa i va tancar el pany amb clau. Llavors el pare va sortir al pati, i fent molt de soroll pegant cops a la porta va despertar a tota la família, al mateix temps que ell desapareixia silenciosament.

Els habitants de la casa molt esverats van encendre espelmes i van comprovar que els lladres ja havien marxat. Mentrestant, el fill que continuava tancat dins del bagul, estava d’allò més dolgut per la crueltat del seu pare. Estava molt ferit. Però amb aquestes que va tenir una bona idea. Va fer un soroll que va sonar semblat al xiscle d’una rata. La família va manar a la serventa que agafés una espelma i obrís el bagul. Tan bon punt va notar que obrien la tapa, el presoner va sortir com un llamp, va apagar el llum i va fugir. Els habitants de la casa van córrer darrera d’ell.

El noi va passar al costat d’un pou, va agafar una pedra ben gran i la va llençar dins del pou. Els seus perseguidors que van sentir el soroll de l’aigua es van congregar al voltant del pou segurs que allà al fons hi havia el lladre ofegant-se. Mentrestant, aquest havia aconseguit tornar a casa el seu pare, i es queixava del tracte que havia rebut i que per poc no s’hi deixa la pell.

El pare li va dir: “No t’ofenguis, fill meu. Digues-me només com has aconseguit escapar”. Quan el fill li va narrar totes les seves aventures, el pare va observar: “Fill meu, ja ho tens, ja has après aquest art! ”

Aquest conte l’he trobat a la web del CETR, un centre laic al servei de l’estudi i el cultiu de la qualitat humana que des d’aquesta perspectiva aborden l’apropament a les tradicions religioses.  I fa referència a les ensenyances de Wu-tsu Fa-yen (aprox. 1024-1104, en japonès: Goso Hoén) mestre xinès de l’escola Zen Rinzai.

I si voleu llegir més contes de la Xina podeu visitar:

Anuncis

La sospita

xina33
Un home va perdre la seva destral, ràpidament va sospitar del fill del seu veí. Va espiar la seva manera de caminar, exactament com caminen els lladres. Va observar l’expressió del jove, com la dels lladres. Va tenir en compte la seva manera de parlar, igual que la que tenen els lladres. Tots els gestos i accions denunciaven al noi com a culpable del furt de la destral.

Però més tard, l’home va trobar la seva destral. I després quan va tornar a creuar-se amb el fill del seu veí, tots els gestos i accions del vailet semblaven molt diferents als d’un lladre.

Aquest conte xinès l’he trobat al bloc TresxTres. I si voleu llegir més contes de la Xina podeu visitar:

Les llavors màgiques (Xina)

Hi havia una vegada un home molt pobre que no tenia ni un ral per menjar. Com que tenia molta gana, va robar una pipa vella, per poder-la vendre i comprar-se dinar, però uns guàrdies reials el van enxampar i el van detenir.

Abans de ser empresonat, l’home va demanar poder veure el Rei, i els soldats, compassius, li van portar.

– Com és que em vens a veure – va cridar el Rei- t’han vist robar i et mereixes ser el meu presoner.

– Majestat, no voldria anar-me’n sense fer-li un regal primer- va dir el lladre.

Llavors, va treure de la butxaca una minúscula llavor de color groc i va dir al Rei:

– Majestat, aquesta és una llavor màgica que pot fer que creixi un arbre amb peres d’or. Però només ho pot aconseguir algú que sigui realment honrat. Si no ho és, només recollirà peres normals- i guinyant-li l’ull al rei va afegir- com que se que vós sou molt honrat, us la regalo i, així, us fareu més ric del que sou.

Però el Rei no era tan honrat com semblava. Una vegada de petit, va robar una moneda d’or a la seva mare, així que per no quedar malament, va decidir regalar la llavor al seu Canceller.

– Li estic molt agraït majestat, però no puc acceptar el seu regal- va dir el Canceller.

El Canceller havia robat una llimona de l’hort del seu veí, i tampoc volia que el posessin a la presó, així que va proposar que s’ho quedés el capità de l’exèrcit.

– Moltes gràcies- va dir el capità- però jo no podria cuidar l’arbre perquè estic tot el dia a la guerra.

El capità tampoc era honrat. A vegades deia mentides, i per això va proposar que la llavor se la quedés el jutge.

– La veritat és que jo no me la mereixo- va dir el jutge, deixant veure que ell tampoc era un home honrat.

Fou així com el rei es va adonar que tots ens equivoquem i que ningú és perfecte. Va decidir donar una segona oportunitat al lladre, que va jurar que no tornaria a robar mai més.

%d bloggers like this: