13 llocs a visitar al Tadjikistan

A la publicació francesa Novastan sempre podem trobar interessants articles sobre les cinc exrepuúbliques soviètiques d’Àsia Central. Entre ells avui volíem presentar-vos “13 llocs a visitar al Tadjikistan” Aquest és un article en forma d’una convocatòria llançada pel mitjà de comunicació Àsia Plus entre els seus seguidors. “Molts tadjiks, nascuts a Tadjikistan i havent viscut allí tota la seva vida, mai no han estat en els llocs més interessants i bells del país. Per tant, és hora d’anar!”. Tot i la seva reticència a tractar qüestions purament turístiques, Novastan ha traduït aquest article a causa del seu origen tadjik. Entre les destinacions més populars: Nurak, Fan Mountains, Iskanderkoul, Muminabad, Khovaling, Guliston i molts més … horitzons de la ruta. A continuació teniu un extracte de l’article, si el voleu llegir sencer el podeu trobar en francès a Novastan.

1. Nurak

Segons l’opinió turística, hi ha almenys tres llocs a la ciutat de Nourek que mereixen una atenció especial: la presa hidràulica, el complex “Okno” (“finestra”, en rus) de les forces espacials de la Federació Russa , i la casa de vacances (dacha) del president de Tadjikistan, Emomalii Rahmon. També és possible descansar en l’únic complex aquàtic “Aquaclub”, on, oblidant la proximitat amb la ciutat, el visitant serà retirat del món i immers en un lloc meravellós: un gegantí estany de 98 quilòmetres quadrats, registrat a el Guinness Book of Records. Fins i tot és impossible accedir-hi sense passar per una ruta aquàtica.

2. Fortalesa d’Hissor

La fortalesa d’Hissor al Tadjikistan occidental és un dels llocs històrics més coneguts d’Àsia Central, construït fa uns 3.000 anys. Les portes principals de la fortalesa estan en forma d’arc i van ser construïdes al segle XVI per l’emir de Bukharà. Aquest lloc té un immens valor etnogràfic, i s’hi organitzen visites escolars i universitàries.

3. Les muntanyes Fan i el llac Iskanderkul

Aquest lloc no només atreu els estrangers, sinó també als turistes locals. Hi ha bells llacs, glaceres, rius temperats. El recurs turístic Iskanderkul es troba a 160 quilòmetres de la ciutat de Duixanbe, capital del país, al costat del pintoresc llac del mateix nom. L’accés al llac Alexander, l’antic sobrenom del llac en homenatge a Alexandre el Gran, que hauria passat per aquí en el seu viatge cap a l’Índia, és per carretera, a través dels cims de la cadena Hissor, un cop superat el coll de l’Anzob (2.200 metres sobre el nivell del mar).

4. Les muntanyes Pamir

Aquest paradís turístic inclou gairebé totes les formes de turisme possibles: els cercadors d’emocions correran als cims de les muntanyes i els rius tumultuosos, els amants de la natura estaran més interessats pels paisatges de les regions de Darvas, Vanj, la ciutat i al voltant de Khorog, el llac Sarez.

5. El Mar del Tadjikistan i el Sanatori Bahoriston

Aquest sanatori es troba a la vora del llac artificial de Kaikkum, a 25 quilòmetres de Khodjent, al nord del país. Històricament, la Vall del Riu Sidardi ha estat famosa pel seu entorn natural únic. A això s’afegeixen les impressionants estadístiques del llac artificial de Kaikkum: 55 quilòmetres de longitud, 20 quilòmetres d’ample, 25 metres de profunditat màxima, 4.2 quilòmetres cúbics d’aigua.

llegir més

Anuncis

Els quatre dracs (Xina)

“Fa molt i molt, al principi dels temps, no hi havia rius ni llacs sobre la terra; només el mar de l’Est, on vivien quatre dracs: el drac llarg, el drac groc, el drac negre i el drac perlí.

Un dia els quatre dracs van volar des del mar fins al cel, van perseguir els núvols i s’hi van endinsar. De sobte, el drac perlí va rugir i va assenyalar cap a la terra. Els altres tres dracs es van aplegar al seu costat i van mirar entre els núvols en la direcció que el drac perlí assenyalava.

Van veure molta gent fent ofrenes extraordinàries i cremant bastons d’encens. Una vella, agenollada damunt la terra pelada amb un nen prim als braços, cridava: “Déu dels cels, per favor, envia’ns pluja perquè puguin viure els nostres fills”.

Els dracs van veure que els camps d’arròs eren secs i els conreus s’havien fets malbé, i que els arbres sense fulles semblaven esquelets. Era evident que no havien tingut pluja durant molt de temps.

– Que prima i feble està la gent – va dir el drac groc -. Si no plou aviat, moriran. Els altres dracs van fer que sí amb el cap.

– Vinga, anem a demanar a l’emperador Jade que plogui – va suggerir el drac llarg i es van enlairar des dels núvols i van volar cap a l’allunyat palau celestial de l’emperador Jade.

Al totpoderós emperador Jade no li va agradar gaire l’arribada poc cerimoniosa dels dracs.

– Com goseu interrompre la meva feina tan important de fer-me càrrec del cel i de la terra i de tota la resta? Torneu al mar i comporteu-vos!.

– Però majestat, els conreus s’estan assecant i la gent s’està morint de gana! – va dir el drac llarg- . Per favor, envieu-hi pluja de seguida!.

L’emperador Jade volia tornar al seu somieig, de manera que va fer veure que s’hi avenia: – Ah, d’acord! – va dir -. Ara torneu-vos-en, que ja hi enviaré pluja demà.

– Gràcies, majestat -van dir a l’uníson els quatre dracs, i van tornar volant, feliços, cap a la terra.

L’emperador Jade va fer un senyal a un miler de fades celestials perquè cantessin la seva tonada preferida, va badallar i es va quedar adormit.

Van passar deu dies i no va caure ni una gota de pluja. La gent estava cada cop més i més afamada. Menjaven l’herba mústia, rossegaven les branques nues dels arbres, xuclaven pedres i mastegaven l’argila seca. Els quatre dracs es van adonar que l’emperador Jade només pensava en el propi plaer i que no es preocupava gens de la gent., aleshores, després de mirar llargament el vast mar de l’Est, el drac llarg va tenir una idea:

– El mar, que no és ple d’aigua? Hem d’absorbir-la tota i escopir-la cap al cel. Caurà com pluja i salvarà els conreus i les gents.

Els altres dracs van convenir que havien de provar de fer alguna cosa, i aquesta idea era l’única que tenien. Van sobrevolar el mar i van xuclar aigua amb la boca. Després es van tornar a enlairar sobre els núvols i van escopir l’aigua pertot arreu. Van volar amunt i avall moltes vegades, xuclant i escopint, xuclant i escopint, fins que l’aigua del mar va caure en forma de pluja.

– Plou! Plou a bots i barrals! – cridava amb alegria la gent, i els nens saltaven els bassals.Van brollar rierols, després van córrer sobre els camps d’arròs fets malbé, i rebrots verds van alçar el cap enlaire mirant la pluja que queia.

L’emperador Jade estava furiós i va ordenar als seus generals celestials que capturessin els quatre dracs.

– Com goseu fer ploure sense el meu permís? – va bramar quan van portar-li els dracs al davant-

– Es l’última vegada que em desobeïu! Va manar al déu Muntanya que li portés quatre muntanyes per posar-les sobre els dracs, de manera que no poguessin fugir mai més. El déu Muntanya va fer que quatre muntanyes llunyanes travessessin l’aire volant i aterressin sobre els quatre dracs. Així doncs, els dracs van haver de quedar-se allà, amb les muntanyes al damunt per sempre més.

Tanmateix, no se’n penedien i estaven més decidits que mai a ajudar sempre la gent d’aquell lloc. Es van convertir en rius, fluint des de les muntanyes, travessant la terra ara fèrtil i morint al mar.

I així es van formar els quatre grans rius de la Xina: el Heilong Jiang (el drac negre, també conegut a Rússia com a riu Amur) al nord, llunyà i fred; el Huang He (el drac groc) al centre; el Cháng Jiāng (Iang-Tsé, riu llarg) al sud remot i el Xi Jiang (el drac perlí) al sud, llunyà i tropical”.

Les imatges dels dracs d’aquesta entrada son una representació del “Mur dels nou dracs” que es troben al parc de Beihai a Pequín.

%d bloggers like this: