La pastanaga: conte tradicional xinès

dscn9780Fa una temporada vaig tenir la sort de parlar virtualment amb la fantàstica il·lustradora Laia Domènech també una enamorada dels contes i de les tradicions. I ara voldria felicitar-la i fer extensiva la felicitació a l’editorial milrazones per editar La pastanaga: conte tradicional xinès, un deliciós àlbum il·lustrat en català fruit de l’adaptació que la Laia Domènech ha fet d’aquest conte que també va viatjar per aquest blog.

Us deixo amb la ressenya que va fer la Llibreria Al·lots del mateix:

“El relat és una llegenda circular que ens situa en un bosc llunyà que mai ha estat trepitjat pels humans on un conill troba una pastanaga gegant. Com que ell no té gana de menjar-se-la, decideix que fer-ne amb ella per ajudar a d’altres companys del bosc en situacions més apurades que les d’ell. I com tots ja sabem, la generositat és un grau i tot allò que dónes sense esperar res a canvi, se’t retorna en escreix de mil i una maneres.

muchaszanahoriasLa Laia Domènech, ve del món del disseny i, fruit del seu pas pel cicle d’Il·lustració de l’Escola de la Llotja, va presentar al Premi Eva Toldrà d’Il·lustració 2014 convocat per l’Escola D’Art i Disseny Superior d’Olot (Girona) el que era el seu projecte de fi de curs: La pastanaga.

Si bé la història és senzilla i el ritme concatenat el marquen els mateixos pensaments de generositat que uns animals tenen vers els altres, és una delícia compartir un àlbum com aquest, ja sigui en la intimitat com llegint-lo en veu alta i gaudint de les il·lustracions que omplen les pàgines.
Els colors són continguts, excepte el taronja de la pastanaga, principal protagonista d’aquest relat. Els diferents animals van apareixent i l’art de la Laia aconsegueix que la mirada quedi centrada en algun punt concret (la pastanaga, els habitants del bosc, etc.) però després convida a passejar pels diferents paisatges que ella recrea, ja siguin més oberts o més concrets, depenent de l’animal que apareix en el conte.

Un àlbum ben editat que va directe al cor fruit de la delicadesa, la senzillesa i l’elegància”.

Us convido a gaudir…

La pastanaga

En un bosc verge i inexplorat, on els homes encara no hi havien arribat mai, hi vivien els animals com a veritables amics.

Un bon dia, quan el conill tornava cap el cau, va trobar una formosa i tendra pastanaga que gairebé li tapava l’entrada. Però, ves per on, aquell dia el conill havia menjat força herba del camp i se n’havia ben atipat.

– Què puc fer? – es va preguntar -. Menjar-me-la? Si no tinc gana… Ah! Tinc una bona idea! Sé que la meva amiga, l’àliga, acaba de tenir uns quants pollets i no pot sortir massa del niu. Hi aniré i li donaré la pastanaga. Estarà molt contenta.

I així ho va fer. Aquell vespre l’àliga va trobar la pastanaga al costat del niu. Però, vés per on també, aquella tarda havia pogut trobar força menjar perquè el bosc era ple de fruita de tota mena i fàcil de collir. L’àliga es va dir a si mateixa:

– Què puc fer? Menjar-me-la? Si no tinc gana … Ah! Tinc una magnífica idea. Sé que el meu amic, el senglar, està malalt i no pot sortir del cau. Aniré i li donaré la pastanaga! I així ho va fer. Però també el senglar s’havia recuperat aquella tarda i havia pogut sortir a buscar menjar.

– Què puc fer? – es va preguntar -. Menjar-me-la? Si no tinc gana … Ah! Tinc una bona idea! Sé que el meu amic el conill sovint té problemes per trobar menjar. Ell és petit i quan surt a menjar ja no hi queda gaire herba. Aniré al seu cau i li deixaré aquesta preciosa pastanaga.

Imagineu la sorpresa del conill! De seguida va comprendre que hi havia hagut dins el bosc una sorprenent xarxa de veritable solidaritat i amistat. Llavors el conill va plantar-la i no va parar de collir pastanagues.

I encara ara tothom recorda aquell fet com el símbol de la germanor i amistat de tots els animals del bosc.

I si voleu llegir aquest i altres contes de la Xina:

%d bloggers like this: