El somni del Rei

Un Rei va somiar que havia perdut totes les dents. Després de despertar, va fer cridar a un Savi perquè interpretés el seu somni.

– “Quina desgràcia, gran senyor!” va exclamar el Savi, “Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de la vostra majestat”.

– “Quina insolència!” Va cridar el Rei enfurismat, “Com t’atreveixes a dir-me semblant cosa? Fora d’aquí!”

Va cridar a la seva guàrdia i va ordenar que li donessin cent fuetades.

Més tard va ordenar que li portessin a un altre Savi i li va explicar el que havia somiat. Aquest, després d’escoltar el Rei amb atenció, li va dir:

-“Gran senyor! Gran felicitat us ha estat reservada. El somni significa que sobreviureu a tots els vostres parents “.

Es va il·luminar el semblant del Rei amb un gran somriure i va ordenar que li donessin cent monedes d’or.

Quan aquest segon savi sortia del Palau, un dels cortesans li va dir admirat:

-“No és possible! La interpretació que heu fet dels somnis és la mateixa que el primer Savi. No entenc perquè al primer li va pagar amb cent fuetades i a tu amb cent monedes d’or “.

-“Recorda bé, amic meu”, va respondre el segon Savi, “que tot depèn de la forma en el dir … un dels grans desafiaments de la humanitat és aprendre a comunicar-se”. “De la comunicació depèn, moltes vegades, la felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra. Que la veritat ha de ser dita en qualsevol situació, d’això no hi ha dubte, mes la forma en què ha de ser comunicada és el que provoca en alguns casos, grans problemes. La veritat pot comparar-se amb una pedra preciosa. Si la llancem contra el rostre d’algú, pot ferir, però si la emboliquem en un delicat embalatge i l’oferim amb tendresa, certament serà acceptada de bon grat”.

I el segon Savi va marxar amb la seva recompensa mentre el cortesà amic rumiava les seves paraules…

Anuncis

El rei i la dona virtuosa

S’explica que un rei va sortir disfressat per observar què era el que feien els seus súbdits. Va arribar a una gran alqueria i va entrar en ella. Tenia molta set i es va aturar davant la porta d’una de les cases i va demanar aigua. Una dona bella va sortir amb un gerro i li va lliurar. El rei va beure. En mirar a la dona va quedar-se enamorat d’ella i va voler anar se’n al llit de palau amb ella.

La dona, que tot just havia reconegut al rei, li va fer entrar a casa i el va fer seure en una cadira del saló. Li va donar un llibre i amb veu dolça li va dir:

-Mira aquest llibre mentre jo preparo les meves coses. Torno de seguida.

El rei es va asseure a llegir-lo; contenia amonestacions contra l’adulteri i descrivia els càstigs amb què Déu castigaria a qui ho cometessin. Al rei se li va posar la pell de gallina, es va penedir per les seves intencions, va cridar a la dona, li va tornar el llibre i se’n va anar. El marit de la dona estava absent, ja que es trobava treballant en els camps. Quan va tornar, ella li va explicar que havia passat. L’home es va quedar perplex i va dir:

-Tinc el presentiment i la por que el desig del rei ha caigut sobre teu- i des d’aquell moment no es va atrevir a tenir més relacions amb la seva dona.

Així va transcórrer un temps. La dona va explicar als seus parents el que li passava amb el seu marit i aquests van decidir posar-ho en coneixement del rei. Quan es trobaven davant aquest, li van dir:

– Déu concedeixi poder al rei! Aquest home ha pres en arrendament una terra nostra per cultivar-la. Així ho ha fet durant un cert temps, però després l’ha deixat sense tallar, però tampoc la torna perquè nosaltres puguem arrendar a qui la treballi, tot i que ell no la conrea. La terra, així, es fa malbé i nosaltres temem que es descompongui per la falta de cura, la terra quan no es sembra, degenera.

– Quin és el motiu que t’impedeix sembrar el teu camp? – Va preguntar el rei.

– Déu concedeixi poder al rei! -Va contestar el marit-. He sabut que el lleó ha entrat a la meva terra, jo li tinc por i no m’atreveixo a acostar-me, ja sé que no tinc força per resistir el lleó.

El rei va comprendre del que es tractava i li va dir:

– Oh tu! El lleó mai ha trepitjat la teva terra, és una bona terra per ser sembrada: cultiva-la amb la benedicció de Déu, perquè sé que el lleó no li farà cap mal.

El rei va manar donar als esposos un magnífic regal i els va acomiadar..

Aquest conte forma part de les Mil i una nits, el clàssic de la literatura oriental, un recull de contes compilats de la tradició oral de l’Índia, Egipte i Pèrsia, encara que hi ha relats que són adaptacions de contes d’altres cultures properes. I si voleu llegir altres contes de Persia podeu anar a…

%d bloggers like this: