El teatre d’ombres de Karagoz i Hadj Iwaz

karaKaragoz i Hadj Iwaz (Hacivat) eren dos companys que explicaven histories a palau. Un dia, el soldà otomà Mahmud, què estava de veritable mal humor, avorrit de la seva xerrameca, va ordenar que els tallessin el cap. Ordre que es va complir a les poques hores pels guardes del palau malgrat apreciaven aquells dos homes, senzills i entremaliats, que amb el seu llenguatge, groller en ocasions, omplien el palau de bromes, rondalles, ximpleries i parloteig.

Passats uns dies, el soldà va reclamar la presència dels dos companys. Ningú no gosava dir-li que els havia fet decapitar.

El seu ministre va cridar el txeik i aquest va tenir una idea brillant; va explicar al soldà que els dos companys, avergonyits per haver avorrit al seu amo i senyor, no s’atrevien a presentar-se a la seva cort i continuarien les seves xerrameques a una habitació al costat de la cambra reial del soldà separats per una cortina.

Mahmud els podria sentir, veure la seva ombra i ells no passarien vergonya de trobar-se davant el sobirà, al qual, per un instant havien desagradat.

El soldà va trobar agradable la idea. I així fou com el txeik, home disposat a qualsevol cosa per fer feliç al seu senyor,  utilitzant les babutxes i imitant les veus dels altres companys animava les ombres darrera la pantalla…  I així va néixer el teatre d’ombres a Turquia…

karagoz-boatKaragoz i Hadj Iwaz són els personatges principals del teatre d’ombres a Turquia i altres zones del món àrab.  Les figures són de cuir (de pell d’ase) o de cartró (Tunisia), d’uns 20 cm d’alçada se sostenen per mitjà de tiges col·locades horitzontalment en les seves principals articulacions. Tenen les cames lliures i articulades, n’hi ha poques que tinguin el braç articulat a no ser l’heroi principal, el propi Karakoz.

L’ombrista interpreta tots el diàlegs acompanyant-les amb diferents instruments (flauta, tamborí de cròtals i una darbukka), i manipula les figures. A vegades té un assistent que, d’aquesta manera, aprèn l’ofici. El manipulador d’ombres improvisa el text que, ben transmès de generació en generació, és sempre adaptat en funció del públic i dels esdeveniments locals. La il·luminació la proporciona una llàntia d’oli.

Tant la llegenda com la resta d’informació l’he trobada a Titelles d’Orient i podeu llegir més contes i llegendes de Turquia.

Anuncis

El soldà, el formatge i els ratolins (Iran)

Hi havia una vegada en un país molt llunyà un palau molt bonic. En aquest palau hi vivia un soldà que era un ignorant, una persona que no sabia res de res.

A aquest soldà li agradava tant el formatge que tan sols es preocupava que els formatgers més importants del seu regne li fabriquessin els formatges més saborosos.

Però darrerament hi havia una altra cosa que el preocupava. Resulta que l’olor dels formatges havia atret centenars de ratolins que es passejaven pel palau com si fossin a casa seva. I el pitjor era que es menjaven els formatges del soldà.

Finalment, un dia que va trobar un ratolí dins el formatge que s’estava menjant, es va empipar tant que va enviar a buscar els seus tres consellers i els va dir que, si l’endemà no havien desaparegut tots els ratolins del palau, els desterraria del seu regne per sempre més.

Els tres consellers, que encara eren més ignorants que el soldà, es van quedar molt preocupats i no sabien què fer. Després de molt pensar van arribar a una solució i l’endemà van ordenar als criats que portessin tots els gats de la ciutat cap al palau. Quan els ratolins van veure els gats van fugir corrents, i el soldà es va quedar més content que unes pasqües.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gats es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau, des del saló del tron fins a la cuina, i fins i tot esgarrapaven la cara del soldà. Dins el palau només se sentia els marrameus dels gats.

El soldà, a qui no li agradava gens viure amb els gats, va enviar a buscar els consellers una altra vegada i els va demanar que el salvessin d’aquells gats. Els consellers es van passar tota la nit desperts buscant una solució. L’endemà van ordenar als criats que portessin tots els gossos que poguessin trobar a la ciutat. Quan els gats van veure els gossos van fugir corrents i el soldà es va quedar més content que un gínjol.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els gossos es trobaven tant bé al palau que no volien marxar. Corrien amunt i avall del palau mossegant a tothom. El soldà, que no podia suportar els gossos, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per treure els gossos del palau. Després de molt pensar se’ls va acudir una idea i l’endemà van dir als criats que anessin a buscar uns quants lleons forts i grans. Quan els lleons van arribar al palau tots els gossos es van escapar i el soldà es va quedar més content que unes pasqües.

Però la seva alegria no va durar gaire, perquè els lleons es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Com que els lleons eren tan grossos, la gent del palau tenia molta por, a més a més amb els seus rugits no deixaven dormir a ningú. El soldà que tenia molta por dels lleons, va cridar un altre cop els tres consellers i els va ordenar que fessin alguna cosa per fer fora els lleons del palau abans que es mengessin a tothom.

Els consellers van pensar molt i molt i finalment van decidir enviar a buscar un ramat d’elefants. Quan els lleons van veure els elefants van fugir amb la cua entre les cames. I el soldà en veure que no quedava cap lleó es va posar molt content. Però la seva alegria no va tornar a durar gaire, perquè els elefants es trobaven tan bé al palau que no volien marxar. Amb les seves grans potes ho feien malbé tot i el pitjor era que xafaven tots els formatges del pobre soldà. El soldà, que estava molt enfadat i no sabia què fer, cridava contínuament els seus consellers que fessin alguna cosa abans que els elefants el tornessin boig.

Aquesta vegada els consellers realment no sabien què fer i demanaven a tothom quina cosa podia fer por als elefants perquè ja estaven desesperats. Per fi un criat els va dir que havia llegit en un conte que els elefants tenien por dels ratolins. Els consellers estaven contents i van anar a veure el soldà i li van explicar que, per fer fora els elefants del palau, haurien de tornar els ratolins. El soldà es va aixecar cridant que no volia de cap manera que els ratolins tornessin al palau i es mengessin els formatges. Però els consellers li van dir que l’única cosa que feia por als elefants eren els ratolins i finalment el soldà va haver d’acceptar. Quan van arribar els ratolins, els elefants van fugir cridant com bojos.

Ara els ratolins tornen a córrer per tot el palau i continuen menjant-se els formatges del soldà, però el soldà no està enfadat perquè pensa que és preferible viure amb els ratolins que no pas amb els elefants.

Aquest conte i molts més es poden trobar a la web Contes d’arreu del món

%d bloggers like this: