El tigre i la guineu

Tigre

En una selva allunyada s’instal·là un tigre amb ganes de mostrat el seu poder. A més de ser enorme, aquest felí matava i engolia sense pietat diverses peces diàries posant en perill l’equilibri de la jungla.

La resta dels animals, esverats i entristits, decidiren lliurar-li cada dia al gran sanguinari  un membre d’una família, començant pels més grans. I així ho feren fins que els tocà el torn als mascles de les guineus. I quan el mascle de la guineu padrí estava a punt de marxar per ser sacrificat, el seu nét digué que ell mateix ocuparia el seu lloc.

La petita guineu es plantà sense por davant del tigre i començà a riure compulsivament. El gran felí, desconcertat, li preguntà per què estava rient, i el petit li digué que un altre tigre li estava furtant bones mossades. El tigre, enfurismat, li digué que el portés davant de tan aterridor adversari.

Es posaren en camí i molt aviat arribaren a un pou profund. La petita guineu contestà al tigre que el seu company vivia allí dins. El felí s’acostà al pou i al veure el seu reflex a l’aigua, amb una expressió tan ferotge, no es reconegué i pensà que era un altre tigre. I llavors… es llançà de cap a les fosques aigües per lluitar a mort amb el seu reflex.

Aquest conte tradicional de Nepal ens recorda altres llegendes més properes i d’arreu del món. I a aquest enllaç podeu llegir més contes del Nepal.

Anuncis

Un conte zen

Un home que passejava per un camp es va trobar amb un tigre.

Va donar mitja volta i va fugir amb el tigre trepitjant-li els talons. A l’arribar a un precipici, es va agafar a l’arrel d’una vella parra i va quedar penjant sobre l’abisme. El tigre el flairava des de dalt.

Estremit, l’home va mirar cap al fons del precipici: allà baix un altre tigre esperava àvid la seva caiguda per devorar-lo. Només el sostenia la parra.

Dos ratolins van començar llavors a rosegar l’arrel…

Aleshores aquell home va descobrir prop seu una maduixa silvestre d’un aspecte immillorable. Aferrant-se a la parra amb una mà, va poder atènyer la maduixa amb l’altra. Què deliciosa que estava!

Aquest conte i sis més que us convido a llegir els he trobat a CETR. Bona lectura !!

El Pastor, el Tigre i la Guineu (Kirguizistan)

Un pastor va portar les seves ovelles en el camp a pasturar, i es va asseure sota un arbre per descansar. De sobte, un tigre va sortir dels boscos.

El pastor va prendre el seu bastó i el va aixecar. El tigre estava a punt de saltar a sobre de l’home quan va veure el bastó i es va espantar. Va pensar que era una arma de foc. Es van mirar l’un a l’altre, i cap dels dos es van atrevir a donar el primer pas.

En aquest moment, una guineu va arribar corrent. Ella va veure que el tigre i el pastor tenien por l’un de l’altre i va decidir canviar la situació al seu favor.

Va córrer fins el tigre i li va dir:

– “Amic tigre, no hi ha raó per tenir por d’un home, pots saltar a sobre d’ell, fer-lo caure i tenir un bon àpat ..”

– “Potser ets una astuta guineu,” va rondinar el tigre, “però no tens cervell. Mira’l bé, no veus  que té una arma. Si fa foc  serà el meu final. Fuig de mi amb els teus estúpids consells. ”

– “Bé, si aquest és el cas, no et preocupis aniré cap a ell i li demanaré que no et dispari. Què em donaràs si et salvo la vida ?”

– “Demana tot el que vulguis”, va respondre sense dubtar el tigre.

La guineu va córrer cap al pastor i li va dir:

– “Amic pastor, que fas aquí ? El tigre vol fer un dinar amb tu. Si vols el puc  convèncer de que no salti a sobre teu i se’t mengi. Què em donaràs si et salvo la vida ?”

I el pastor va prometre: “Demana tot el que vulguis”.

De nou, la guineu va anar tota de pressa cap el tigre i li va dir:

–  “Amic tigre,  tindràs una llarga vida. Acabo de convèncer al pastor per que no dispari la seva arma de foc. Dóna’t pressa i corre ara ! Et veuré més tard. Marxa o no facis enfadar a l’home, no sigui cas que dispari la seva arma i sigui la teva fi. ”

El tigre va girar cua i va donar un salt tan ràpid com va poder fugint cap el bosc.

Així, la guineu va tornar on era el pastor: – “Amic pastor, el tigre ha fugit, no has oblidat la teva promesa?”.

– “No,” va dir el pastor. “Diguem el que vols.”

– “Poca cosa, només un mos de la teva cama. Això serà suficient per a mi.”

El pastor va estendre la seva cama. Però a l’instant que la guineu estava a punt d’enfonsar les dents en la seva carn, el pastor va fer un xiscle ben fort, un terrible udol va sortir de la seva gola. I la guineu espantada va fer un salt cap a enrere.

– “Qui ha fet aquest soroll?”, va preguntar tota amoïnada la guineu.

– “Què et fa res?, va respondre el pastor. “Pren tranquil·lament la teva mossegada”.

– “Oh, no! no m’acostaré fins que em digui qui ha fet aquest soroll”, va dir la guineu cada cop més espantada.

– “Bé, en aquest cas t’ho diré”, va respondre el pastor. “L’any passat vam tenir un hivern molt dolent al poble. No teníem res per menjar. I llavors el meu gos d’atura va tenir dos cadells. Bé … Jo tenia tanta gana que me’ls vaig menjar. Ara les cries han crescut en el meu estómac. Suposo que ensumen la teva olor i volen arribar fins a tu, i el xiscle que has sentit són els seus lladrucs “.

La guineu va tenir encara més por, però no va voler mostrar-la i va respondre amb falsa dignitat:

– “Jo no tindria problemes per menjar-me els teus cadells, però ara no tinc temps, he de marxar corre’ns ja que m’espera el tigre per un assumpte urgent. Però quan torni ja ensenyaré una bona lliçó als teus cadells de gos d’atura i mai s’atreviran a atacar a una guineu”.

– “Molt bé, marxa i torna ràpid. Aquí t’estaré esperant”, va dir el pastor.

Dit i fet,  la guineu va marxar en direcció al bosc sense mirar enrere i feliç d’haver sortit amb vida.

Després de recuperar l’alè es va posar a buscar el tigre, mentre pensava: – “Potser tindré més sort amb ell”.

– “Bé, allà veig el tigre”, va dir-se  la guineu quan el va trobar. Es va dirigir ràpidament entre els arbres fins trobar-se de cara el tigre que la va observar seriosament.

– “Amic tigre, et vaig salvar la vida quan tenies por de l’arma de foc del pastor, i em vas una promesa. Ara cal mantenir-la!”, va dir la guineu.

– “Quina promesa?”, Va bramar el tigre. “Jo no sóc amic teu. Jo sóc el Xa d’aquests boscos. Com t’atreveixes a dir que jo estava espantat?”

I el tigre va aixecar la pota amenaçadorament. La guineu va fer un salt.

– “No hi ha gratitud en aquest món”, va dir-se la guineu i es va escapolir al seu cau. Des d’aquell dia, la guineu va ensenyar als seus fills que cal mantenir-se allunyats dels homes i dels tigres, ja que no són pas de fiar.

El “Xa”, nom que fa servir el tigre, vol dir rei de reis i era el títol honorífic dels emperadors o reis perses. Aquest nom es va estendre per tot l’imperi persa fins arribar a l’Àsia Central. Aquest conte prové del Kirguizistan i encara avui en dia es pot escoltar en els llargs dies d’hivern asseguts al terra de les iurtes.

I si vols llegir aquest i altres contes del Kirguizistan:

La llegenda dels vuit sols (Laos)

Fa molt i molt de temps, la terra estava il·luminada per vuit sols. La llum radiant enlluernava els homes i la immensa calor assecava la terra

Un dia els homes van decidir que vuit sols eren molts per il·luminar la terra i que amb un només un n’hi hauria prou.

– Anem a caçar set, els farem por i s’apagaran! – van pactar els homes

Van anar a buscar el millor arquer, aquell que millor punteria tenia. En disparar les seves fletxes els sols s’espantarien i s’apagarien. L’arquer va apuntar un sol i va disparar una fletxa. El sol es va apagar. Va disparar una segona i un altre sol es va apagar. I així va ser fins arribar a la setena fletxa, que va fer que s’apagués el setè sol però també el vuitè i últim astre.

Aleshores la foscor va regnar sobre la terra, que es va tornar freda i ombrívola i els homes desgraciats. Necessitaven la llum del sol per viure.

Hem de fer tornar l’últim sol – se lamentaven las dones

– Té por de nosaltres – van respondre els homes

– En aquest cas- van contestar les dones – demanarem als animals que ens ajudin a fer tornar el sol.

Van fer venir a una vaca, que va mugir i mugir però el sol no sortia. Van cridar aleshores un tigre, que va estar rugint molta estona. Els homes i les dones tremolaven de por i segurament el sol també va tenir por perquè no va aparèixer

Van fer sortir un mussol, que va ulular tota la nit, però el sol no va aparèixer. En canvi, si que va aparèixer una lluna blanca enmig del cel, que va il·luminar la terra amb la seva llum blanca. Però la lluna no donava calor.

Aleshores, van cridar un gall, que es va posar a cantar molt fort, tant com va poder. La seva cresta es va enrogir, però va seguir cantant i cantant amb totes les seves forces. Aleshores, molt tímidament, una llum groga i càlida va aparèixer sobre la terra. Era un sol que despuntava sobre la línia de l’horitzó. Poc a poc, mentre el gall seguia cantant, el sol es va anar alçant al cel i va il·luminar les cares de tots aquells que l’esperaven.

I des d’aquell moment, cada matí el gall crida el sol perquè s’il·lumini la terra.

Aquest conte i d’altres es poden trobar a la secció de Contes Infantils de Casa Àsia

%d bloggers like this: