Shashmaqam, música i poesia a l’Àsia Central

Article d’Alexander Djumaev, musicòleg i historiador de Taixkent (Uzbekistan), president del Grup d’Estudis sobre Maqam del Consell Internacional de Música Tradicional publicat a Voices on Central Asia que ens porta a conèixer una de les tradicions musicals més pròpies de l’Uzbekistan i el Tadjikistan.

Shashmaqam és un gènere musical d’Àsia Central típic de Tadjikistan i Uzbekistan. Una música refinada, amb lletres derivades dels poemes sufis. Malgrat aquesta estreta relació amb les idees sufis i amb una percepció global del gènere com a forma d’assolir el diví, la història de Shashmaqam (del persa / del Tadjik per a “sis maneres o tons”) s’entrellaça amb la història política d’Àsia Central, Així el desenvolupament de l’art maqam sovint depenia dels desitjos de les elits i no és casualitat que continuï avui plenament actiu gràcies al suport de l’Estat, l’entusiasme dels músics tradicionals i la teorització de dedicats musicòlegs.

Els orígens de Shashmaqam

El Shashmaqam és un fenomen complex. Avui, el Shashmaqam significa dues coses diferents. Per una banda, a l’Uzbekistan, el Shashmaqam nacional es va formar al segle XX des de la confluència del Shashmaqam de Bukhara  i les tradicions maqam de les zones de la vall de Ferghana i de Tashkent, donant com a resultat allò que es coneix popularment com  Shashmaqam uzbek. També es va produir un procés idèntic a Tadjikistan, que va conduir a la formació d’un  Shashmaqam tadjik, que malgrat el seu vincle genètic amb el Shashmaqam de Bukhara és sens dubte un fenomen artístic i musical diferent.

El Shashmaqam  de Bukhara és la forma principal de la música clàssica a Àsia Central i es va formar al llarg de diversos segles dins de les antigues tradicions musicals de Bukhara. Bukhara és el lloc de naixement del Shashmaqam, el seu “hàbitat” natural i la seva àrea de cultiu. El Shashmaqam va absorbir les vives tradicions de la ciutat multiètnica i el seu estil de cultura musical. Dit això, no s’ha de limitar aquest Shashmaqam a Bukhara. La formació del Shashmaqam va ser influenciada per la tradició maqamat (plural de maqam) d’Iran, Kashgar, Afganistan, Índia del nord i d’altres parts del món islàmic. El Shashmaqam de Bukhara és una branca del model general de civilització musulmana de maqamat. Reuneix totes les tradicions musulmanes i locals de Bukhara.

Llegir més (en anglès)

I aquest Sant Jordi regala llibres de la Ruta de la Seda

Aquest Sant Jordi 2018 és ideal per regalar llibres de viatges sobre la Ruta de la Seda, oi?  us faig tres propostes:

Experiències de viatge, Contes de la Ruta de la seda i 10 rutes per Taixkent.Descobrint la mil·lenària ciutat de la Ruta de la Seda i la capital del nou Uzbekistan

 

i us convido a visitar la pàgina de recomanacions literàries de Viatge a l’Orient i també la pàgina dedicada als meus llibres més estimats on trobareu desenes de llibres que de ben segur us podem agradar…

BONS VIATGES I FELIÇ #SANTJORDI2018 !!!

Ashayer de Kares Le Roy, fotografies dels nòmades de l’antiga Pèrsia i Àsia Central

Avui una recomanació fotogràfica. Ashayer és una fantàstica obra fotogràfica sobre els nòmades que habiten els paisatges de l’antiga Pèrsia i Àsia Central. Inspirada en un primer viatge al continent asiàtic, a partir del qual va néixer un llibre (56000 km – un continent i un home), Kares Le Roy va tornar a Orient.

Durant un viatge de camió que va durar 16 mesos, es va submergir en el món tribal. El fotògraf va compartir la vida quotidiana i la transhumància dels diferents grups ètnics que sobreviuen en aquestes àrees. Amb Ashayer – nòmades en persa – ens lliura els fruits d’una expedició que, des de França fins a l’Afganistan, mentre passa per l’Iran, vol ser un testimoni vibrant sobre una cultura que tendeix a desaparèixer a les fronteres del món.

Ashayer és una bella paraula que evoca imatges de les estepes infinites, els cels que acaronen les muntanyes, els genets i les cares cisellades des de l’alba del temps; quan la humanitat vivia en tendes i es movia per seguir els animals o escapar dels durs hiverns. La mateixa ànima del viatge … Ara és un llibre de gairebé 200 pàgines, on s’alternen paisatges i rostres, escenes de la vida quotidiana, detalls arquitectònics de les ciutats travessades, moments d’intimitat…

El podeu comprar en aquest enllaç de la web de l’autor: Amu Darya

I podeu saber més del llibre i l’autor llegint aquesta entrevista al diari Liberation: Ashayer, le temps des nomades

De vacaciones a los balnearios de la URSS

Amb aquesta entrada comença en aquest bloc de Viatge a l’Orient una nova secció dedicada als articles, informacions interessants o notícies d’actualitat d’Àsia Central i la Ruta de la Seda.

“De vacaciones a los balnearios de la URSS” de David Ruiz Marull publicat a La Vanguardia el 13 de gener de 2018. Aquest interessant article ens apropa a la obra de la periodista Maryam Omidi “The Last Resort: The Strange Beauty of Sanatoriums soviètics”.

Originalmente concebidos en la década de 1920, en los inicios de la Unión Soviética (URSS), los balnearios rusos se convirtieron rápidamente en un espacio muy utilizado. Millones de personas los han visitado cada año desde entonces, desplazándose hasta tranquilos parajes de Armenia, Kirguistán, Ucrania o Uzbekistán.

Casi un siglo después, la periodista Maryam Omidi, fascinada por The Sochi Project, la polémica obra del fotógrafo holandés Rob Hornstra (vetado por Rusia por mostrar la “pobreza olímpica” en la misma sede de los Juegos Olímpicos de Invierno de 2014) y por los fuertes contrastes en la región del norte del Cáucaso, donde cohabitaban costosos hoteles y discotecas con los viejos sanatorios soviéticos, decidió emprender un estudio del pasado y presente de estos complejos.

Omidi comenzó a leer todo lo que encontró sobre estos balnearios, pero fascinada especialmente con el edificio Metallurg. En una época en la que las vacaciones occidentales se veían como “decadentes” en la URSS, estos espacios ofrecían “descansos para edificar y fortalecer a los visitantes”, según apunta la autora en su libro.

“Los profesionales de la salud monitoreaban cuidadosamente a los invitados durante su estadía para que pudieran regresar al trabajo con renovado vigor. Ciertos sanatorios incluso se hicieron conocidos por sus tratamientos especializados, como baños de petróleo crudo y duchas de agua con radón”, añade.

Los sanatorios brindaban a los trabajadores un lugar donde pasar las vacaciones, gracias a un sistema de cupones financiado por el propio Estado. Eran la combinación entre una institución médica y un spa y ofrecían innovadoras terapias.

Para comenzar su investigación, Maryam Omidi eligió visitar el balneario Khoja Obi Garm, ubicado en lo alto de la cordillera de Gissar, en Tayikistán. Esta estación, conocida como ‘la montaña mágica’, está cerca de varias fuentes subterráneas.

El agua contiene radón, que en occidente se vincula con el cáncer de pulmón -es la segunda causa principal de esta enfermedad en Estados Unidos- y en la Unión Soviética se le atribuía propiedades analgésicas y antiinflamatorias. Khoja Obi Garm era la meca de aquellas personas afectadas de artritis, presión arterial alta e infertilidad.

A partir de esta experiencia, Omidi reclutó un grupo de fotógrafos especializados en los territorios postsoviéticos para que recorrieran y captaran con sus cámaras los detalles más interesantes de estos espacios que defendían los valores socialistas utópicos de la era soviética.

Olga Ivanova, Egor Rogalev, Dmitry Lukyanov, Vladimir Shipotilnikov, Natalia Kupriyanov, René Fitsek, Michal Solyarskiy y Claudine Dori se repartieron por hasta once países de la URSS para explorar los sanatorios más inusuales, las terapias más sorprendentes y las gentes más diversas. Quizá uno de los tratamientos más extraños -realizado en Aurora, Kirguistán- son los que utilizan unas lámparas ultravioletas esterilizadas que se colocan en la oreja, la boca y la nariz y supuestamente matan bacterias y virus. Llegir més

I aquestes festes regala 10 RUTES PER TAIXKENT (UZBEKISTAN)

Si esteu pensant en viatjar a Àsia Central i l’Uzbekistan, res millor que aquesta novetat viatgera !

Per primer cop una guia en català de Taixkent, la capital de l’Uzbekistan i mil·lenària ciutat cruïlla de caravanes de la Ruta de la Seda. La millor porta d’entrada a l’Àsia Central és aquesta ciutat cosmopolita i intercultural que any rere any es va reconstruint i modernitzant.

“10 RUTES PER TAIXKENT. Descobrint la mil·lenària ciutat de la Ruta de la Seda i la capital del nou Uzbekistan” (Casa del Llibre/Tagus -ebook- 2017, 116 pàg.).

Una guia que mostra 10 interessants rutes per conèixer la ciutat i el seu rostre més desconegut i fascinant: la ciutat vella, l’ànima religiosa, la ciutat dels erudits i poetes, els basars de la Ruta de la Seda, la capital d’un imperi, el cor de la revolució o l’essència de la ciutat nova.

 

Les seves pàgines ens acosten a conèixer la singularitat dels balls uzbeks de la mà de Tamara Khanum, a gaudir dels poemes d’Alisher Navoi, literat, místic i filòsof o de Zulfiya, la poetessa de la vida, a mostrar els diferents rostres d’Amir Timur, l’heroi nacional, a fruir de les fotografies de Max Penson o a revelar-nos els shashmaqams de Yunus Rajabiy, compositor, músic i erudit musical.

 

També podem descobrir la imaginació de l’arquitectura soviètica, la festivitat del Nooruz, els tradicionals mahalla, la reconeguda hospitalitat dels seus habitants que han fet que sigui anomenada popularment com a ciutat refugi, la diversitat religiosa dels pobles i ètnies que l’habiten, el tràgic terratrèmol de 1966, la rica gastronomia uzbeka o els suzani, els més delicats i multicolors brodats i tapissos de la tradició tèxtil del país.

 

Tot això i molt més en format ebook per només 5,99 €  a aquest enllaç…

Bones festes i bons viatges !!

I aquestes festes regala “Contes de la Ruta de la Seda”

 

“Contes de la Ruta de la Seda” (Nova Casa Editorial, 78 pàg) és una selecció ben personal d’aquelles tradicions, contes i llegendes que he conegut durant els anys de viatges per Àsia. Contes que han fet durant segles les delícies d’adults i infants i desperten l’interès per l’espiritualitat, la transcendència, l’aventura i el desconegut.

 

Un recull  de 15 contes escrits seguint els ensenyaments mil·lenaris dels mestres sufís que ens aconsellen: “quan hagis de triar un camí, tria el camí del cor”. I així, des del cor, encisat pels descobriments que amaguen els camins de l’Àsia, he volgut mostrar la bellesa i les tradicions mil·lenàries del Tibet, la Xina i l’Àsia Central.

 

Les seves pàgines ens portaran a conèixer històries sobre quatre dracs xinesos o sobre fils vermells, a descobrir llegendes com la del sumalak o la dels fills del gran khan de Khivà, a aprendre de la saviesa dels lames budistes o de la ingenuïtat d’algunes àvies tibetanes…

 

Així que el podeu comprar en aquest enllaç o a les principals llibreries com Altaïr, Casa del Llibre, Guia, Horitzons, Muntanya de Llibres, FNAC, Ulyssus, Fiord, Patagònia, Quera o Corte Inglés.

 

I si voleu saber una mica més podeu llegir la ressenya literària dels Contes de la Ruta de la Seda que ha fet Mariló Sanz, a la que vull agrair les seves paraules…

 

Celebrem 10 anys de El Bloc de Viatges, regalant 10 RUTES PER TAIXKENT

 

Fa pocs dies he tingut l’alegria de publicar el llibre de viatges
“10 RUTES PER TAIXKENT
Descobrint la mil·lenària ciutat de la Ruta de la Seda i la capital del nou Uzbekistan”
(Casa del Llibre/Tagus -ebook- 2017, 116 pàg.).

 

Taixkent, la capital de l’Uzbekistan i mil·lenària ciutat cruïlla de caravanes de la Ruta de la Seda és la millor porta d’entrada a l’Àsia Central. Una ciutat cosmopolita i intercultural que any rere any es va reconstruint i modernitzant.

 

Una guia que mostra 10 interessants rutes per conèixer la ciutat i el seu rostre més desconegut i fascinant: la ciutat vella, l’ànima religiosa, la ciutat dels erudits i poetes, els basars de la Ruta de la Seda, la capital d’un imperi, el cor de la revolució o l’essència de la ciutat nova.

 

 

Les seves pàgines ens acosten a conèixer la singularitat dels balls uzbeks de la mà de Tamara Khanum, a gaudir dels poemes d’Alisher Navoi, literat, místic i filòsof o de Zulfiya, la poetessa de la vida, a mostrar els diferents rostres d’Amir Timur, l’heroi nacional, a fruir de les fotografies de Max Penson o a revelar-nos els shashmaqams de Yunus Rajabiy, compositor, músic i erudit musical.

També podem descobrir la imaginació de l’arquitectura soviètica, la festivitat del Nooruz, els tradicionals mahalla, la reconeguda hospitalitat dels seus habitants que han fet que sigui anomenada popularment com a ciutat refugi, la diversitat religiosa dels pobles i ètnies que l’habiten, el tràgic terratrèmol de 1966, la rica gastronomia uzbeka o els suzani, els més delicats i multicolors brodats i tapissos de la tradició tèxtil del país.

Per primer cop una guia en català dedicada a Taixkent i l’Uzbekistan !!!

I la volia compartir en el marc de la celebració dels 10 ANYS DE EL BLOC DELS VIATGES (#10anysBV) amb els viatgers i viatgeres que segueixen, enriqueixen i donen vida de fa tant temps aquest bloc.

Per això,  i durant els propers set dies (fins el 26/11), a totes aquelles persones que els pugui interessar aquesta guia de viatges “10 RUTES PER TAIXKENT” podran obtenir-la de franc només fent una d’aquestes senzilles accions:

 1) Fent un tuit amb aquesta entrada o compartint aquesta entrada a facebook i fent ús del hashtag #10anysBV

2) Informant-me d’alguna manera que heu fet aquesta acció (ja sigui directament a @BlocdelsViatges o amb un comentari a aquest mateix bloc o al correu info@viatgealorient.cat o….)

3) I per últim, em posaria en contacte per tal d’enviar-vos l’ebook “10 RUTES PER TAIXKENT” de la manera que considereu adient…

Espero les vostres noticies i MOLTES GRÀCIES i BONS VIATGES !!!

Pd. I si voleu regalar a les vostres amistats o família aquesta guia de viatges també ho podeu fer a través d’aquest enllaç a la Casa del Llibre i només per 5,99 euros.

Pd2. I si voleu més informació sobre aquesta guia i altres llibres viatgers de la Ruta de la Seda o Àsia Central podeu visitar la web Viatge a l’Orient

I per Sant Jordi, signatura de “Contes de la Ruta de la Seda”

I aquest dissabte 23 d’abril del 2016 em podeu trobar signant el llibre “Contes de la Ruta de la Seda” al stand de Nova Casa Editorial que es trobarà a Passeig de Sant Joan 31 (entre Casp i Ausiàs March, Metro: Tetuan i Arc de Triomf) de les 17h. a les 18h.

Aquest llibre és una selecció ben personal d’aquelles tradicions, contes i llegendes que he conegut durant els anys de viatges per Àsia. Contes que han fet durant segles les delícies d’adults i infants i desperten l’interès per l’espiritualitat, la transcendència, l’aventura i el desconegut.

 Un recull fet seguint els ensenyaments mil·lenaris dels mestres sufís que ens aconsellen: “quan hagis de triar un camí, tria el camí del cor”. I així, des del cor, encisat pels descobriments que amaguen els camins de l’Àsia, he volgut mostrar la bellesa i les tradicions mil·lenàries del Tibet, la Xina i l’Àsia Central.

FELIÇ SANT JORDI !!!

Conferència: Viatjant per la Ruta de la Seda

 

Avui us volia convidar a una nova xerrada en el marc de la Mostra de Turisme Juvenil que té lloc durant aquests dies a la ciutat de Barcelona.

El proper dilluns 18 d’abril a les 19h tindré el plaer de donar una xerrada sobre la Ruta de la Seda en el Punt d’Informació Juvenil de Sants-Montjuïc (c. Muntades, 5, a la Casa del Mig del Parc de l’Espanya Industrial)

Vull compartir la meva passió per les ciutats mil·lenàries de la Ruta de la Seda, descobrint deserts i muntanyes, somriures i mirades, llegendes i tradicions. Parlarem de Kashgar, de Samarcanda, de Karimabad, de Xi’an i d’altres indrets fascinants d’aquesta llegendària ruta. US HI ESPEREM !!!

+ informació

Contes de la Ruta de la Seda

Doncs si, una petit somni es fa realitat per aquestes festes !!!

Ja fa temps que em feia molt il·lusió poder publicar un recull dels meravellosos contes que arriben des de la llunyana Àsia, i finalment, gràcies a Nova Casa Editorial, aquestes mil·lenàries llegendes i tradicions arriben en paper…

Així que tinc el plaer de convidar-vos a una nova activitat de Coneguem el Món, la conferencia “La ruta de la seda, contes i llegendes” que tindrà lloc el proper divendres 18 de desembre a les 19h. a Can Fabra (c. Segre, 24-32 – Sant Andreu).

Un viatge per la mil·lenària Ruta de la Seda, descobrint deserts i muntanyes, somriures i mirades, llegendes i tradicions, de la meva mà i ben acompanyat per bons amics i grans viatgers com Germán Aguilar i Victor Molero. A més aprofitarem l’acte per presentar aquest llibre de “Contes de la Ruta de la Seda” i aquesta presentació l’acompanyarem d’algunes sorpreses… així que us hi espero !!!