Hi havia una vegada… Un deixeble i un mestre a la profunditat de la tarda…
- “Mestre, és bo per al savi demostrar la seva intel·ligència?”
- “A vegades pot ser bo i honorable permetre que els homes et rendeixin honors.”
- “Altres pot comportar al savi multitud de desgràcies. Això és el que els va passar als tres Prínceps d’Serendip, que van utilitzar distretament la seva intel·ligència.Havien estat educats pel seu pare, que era arquitecte del gran Sha de Pèrsia, amb els millors professors, i ara s’encaminaven en un viatge cap a l’Índia per servir al Gran Mogol, del qual havien sentit la seva gran estima per l’Islam i la saviesa . No obstant això, van tenir un contratemps en el seu camí. “
- “Què els va passar?”
- “Una tarda com aquesta, caminaven rumb a la ciutat de Kandahar, quan un d’ells va afirmar en veure unes petjades en el camí: ” Per aquí ha passat un camell borni de l’ull dret .”
- “Com va poder endevinar semblant cosa amb tanta exactitud?”
- “Havia observat que l’herba de la part dreta del camí, la que donava al riu, i per tant la més atractiva, estava intacta, mentre la de la part esquerra, la que donava a la muntanya i estava més seca, estava consumida. El camell no veia l’herba del costat del riu. “
- “I els altres prínceps?”
- “El segon, que era més savi, va dir:” li falta una dent al camell. “
- “L’herba arrencada mostrava petites quantitats mastegades i abandonades.”
- “Era molt més jove, però encara més perspicaç, i, com és natural, en els fills petits, més radical, a l’estar menys segur de si mateix. Va dir: “el camell està coix d’una de les dues potes del darrere. L’esquerra, segur “
- “Les petjades eren més febles en aquest costat.”
- “I aquí van acabar les investigacions?”
- “No, El major, picat en aquesta competència, va afirmar: “pel meu lloc d’Arquitecte Major del Regne que aquest camell portava una càrrega de mantega i mel.”
- “Però, això és impossible d’endevinar.”
- “S’havia fixat que en una vora del camí hi havia un grup de formigues que menjava en un costat, i en l’altre s’havia concentrat un veritable eixam d’abelles, mosques i vespes.”
“Es tracta d’un difícil repte per als altres dos germans.”
- “El segon germà va baixar de la seva muntura i va avançar unes passes. Era el més faldiller del grup pel que no és estrany que afirmés: “En el camell anava muntada una dona”. I es va posar vermell d’excitació en pensar al petit i gràcil cos de la jove, perquè feia dies que havien sortit de la ciutat de Djem i no havien vist cap dona encara. “
- “Com va poder saber-ho?”
- “S’havia fixat en unes petites petjades de peus sobre el fang del costat del riu.”
- “Per què havia baixat? Tenia set? “
- “El tercer germà, absolutament ferit en el seu orgull d’adolescent per la intel ligència dels dos grans, va afirmar:” És una dona que es troba embarassada, germà. Hauràs d’esperar un temps per complir els teus desitjos.”
- “Això és encara més difícil de saber.”
- “S’havia adonat que en un costat del pendent havia orinat però s’havia hagut de recolzar amb seves dues mans perquè li pesava el cos al ajupir.”
- “Els tres germans eren molt llestos.”
- “No obstant això, la seva saviesa els va portar moltes desgràcies.”
- “Per què?” – va preguntar el deixeble.
- “Per la seva supèrbia de joves. En acostar-se a la ciutat, van contemplar un mercader que cridava embogit. Li havia desaparegut un dels seus camells i una de les seves dones. Encara que estava més trist per la pèrdua de la càrrega que portava el seu animal, i tirava la culpa a la seva jove esposa que també havia desaparegut.”
- “Era borni de l’ull dret el teu camell?”, Li va dir el germà gran.
- “Sí”, li va dir el mercader intrigat.
- “Li faltava alguna dent?”
- “Era una mica vell”, va dir remugant, “i s’havia barallat amb un camell més jove.”
- “Estava coix de la pota esquerra del darrere?”
- “Crec que sí, se li havia clavat la punta d’una estaca.”
- “Portava una càrrega de mel i mantega.”
- “Una preciosa càrrega, sí.”
- “I una dona.”
- “Molt descuidada per cert, la meva dona.”
- “Què estava embarassada.”
- “Per això es retardava contínuament amb les seves coses. I jo, pobre de mi, la vaig deixar enrere un moment. On els heu vist? “
- “No hem vist mai al teu camell ni la teva dona”, bon home, li van dir els tres prínceps rient alegrement.”
El deixeble també va riure: — “Eren molt savis.”
- “Sí, però el bon mercader estava molt irritat. Quan els veïns del mercat li van dir que havien vist tres bandolers darrera del seu camell i la seva dona, els va denunciar. “
- “Però, ells tenien raó!”
- “Els va perdre la seva supèrbia juvenil. Havien assenyalat totes aquestes característiques del camell amb tanta exactitud que cap els va creure quan van afirmar no haver vist mai al camell. I s’havien rigut del mercader, hi havia molts testimonis. Van ser portats a la presó i condemnats a mort ja que a Kandahar el robatori de camells és el pitjor delicte, més que el rapte de dones. “
- “Que trist destí per als savis!”
- “La cosa no va acabar tan malament. La dona s’havia escapat, i va poder arribar abans que els desventressin a la plaça pública, com era costum per castigar als lladres de camells. El poderós Emir de Kandahar es va divertir bastant amb la història i va nomenar ministres als tres prínceps. Per cert, que el segon germà es va casar amb la noia, que estava bastant farta del mercader. “
- “La saviesa té el seu premi. La casualitat els va salvar i van aprendre a ser molt més prudents a l’hora de manifestar la seva intel·ligència davant dels altres.”
Serendip la més impressionant illa que us podeu trobar en el vostre camí.
Serendip és una illa esmentada pels geògrafs àrabs i que la majoria de fonts identifiquen amb Ceilan, l’actual Sri Lanka, tal com ens explica l’interessant bloc Encimbellat a la xarxa (Bloc de geografia i història, dedicat als personatges oblidats, als fets poc coneguts i a les illes inhòspites), on he trobat aquest conte persa d’on prové el terme “serendipity” (serendipia). La “serendipity” ofereix solucions i resultats a problemes inconnexos amb la recerca que s’està realitzant.
I si voleu llegir altres contes de Persia podeu anar a…
Like this:
Like S'està carregant...
